Dani Rovira: d'estudiar INEF a dedicar-se a la comèdia
I ara què?
- L'actor i humorista Dani Rovira recorda com va ser la seva joventut fins a dedicar-se a la interpretació
- El còmic és un exemple de superació: de vèncer un càncer a córrer maratons i fer carrera al cinema
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La carrera professional de Dani Rovira no va començar sota els focus. L’actor i humorista explica al programa I ara què? que els seus inicis van ser en l’esport. Es va formar en INEF, el grau universitari que actualment es coneix com Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, tot i que mai s’hi va dedicar perquè paral·lelament va començar a fer humor.
Erasmus amb xandall
Durant la universitat, Rovira va fer un Erasmus a Porto, Portugal, una experiència que va viure mentre encara explorava què volia fer amb la seva vida. En la seva conversa amb Sílvia Abril, l’humorista reconeix, amb el seu to irònic, que INEF és una carrera seriosa: "Jo m’he passat cinc anys en xandall…"
Més enllà d’aquesta experiència fora del país durant un any, l’actor va estar un mes a Austràlia per visitar la seva família. "El meu oncle i els meus cosins viuen a Austràlia des de fa molts anys, quan l’estaven poblant en els anys 80 i 90", comenta.
L'actor i humorista Dani Rovira al programa 'I ara què?' amb Sílvia Abril Cris Palomar Cris Palomar
L’arribada de la ximpleria
Mentre estudiava per ser mestre d’educació física, professió que mai va arribar a exercir, Dani Rovira va començar amb el que ell diu "la ximpleria", l’humor i l’actuació. Quan Sílvia Abril li pregunta sobre com es va adonar que es volia dedicar a la comèdia, ho té clar: "De petit vaig començar a fer teatre i crec que no hi va haver un dia de fer clic, és per la satisfacció de veure que la gent riu."
“Jo és que no entenc una altra manera d’entendre la vida “
L’humorista, però, defensa que sovint ell mateix no valora prou fer riure la gent perquè li surt de manera natural. "A mi em neix. Jo no sé on està la dificultat de la comèdia", assegura Rovira. Sílvia Abril també reflexiona sobre aquest tema i demana no infravalorar l'humor pel fet que sigui espontani: "Jo és que no entenc una altra manera d’entendre la vida. No li traiem valor pel simple fet que ens surt."
Tots dos tenen la capacitat de treure un somriure a tothom. I és que, com diu Dani Rovira: "No hi ha cap llegat més bonic que fer riure la gent."
