Enlaces accesibilidad

Esglésies racionalistes: l'arquitectura per apropar la religió al poble

  • L'arquitectura racionalista iniciada a mitjan segle XX és un reflex dels canvis de l'Església
  • Fonamentals analitza alguns dels exemples més icònics, com l'església de Santa Maria de Sales, a Viladecans.
Esglésies racionalistes: l'arquitectura per apropar la religió al poble
Vista aèria de l'església de Santa Maria de Sales, a Viladecans.

Si els temples s'han concebut tradicionalment com una manera d'apropar-se a Déu a partir de la monumentalitat de les construccions, formes i vitralls, hi ha un seguit d'esglésies que desafien aquest plantejament.

El punt d'inflexió va arribar amb el Concili Vaticà II, que va obrir una nova manera de construir amb l'objectiu d'apropar-se a la societat. "És un altre tipus com de missió; una altra fonamentació teològica que figura que tens una relació de tu a tu amb la societat que t'envolta, ja no com a poder" relata Jordi Figuerola, professor d'Història Contemporània de la UAB.

Esglésies que passen desapercebudes

Aquests principis s'evidencien en edificis com la parròquia de Sant Sebastià de Verdum, a Nou Barris de Barcelona. Situada en un interior d'illa, l'església passa molt desapercebuda. Fins i tot, és un tipus de construcció que no convenç els feligresos en un primer moment.

És una manera d'educar el gust i ensenyar l'arquitectura del moment

Alba Arboix, doctora en Arquitectura i professora de la UB.

"Aquesta església al principi no és gaire ben acollida pels fidels, però després comencen a veure que gent coneguda, que gent que ve d'arreu, la venen a visitar; i d'aquesta manera comencen a pensar que potser això que els han construït en un barri perifèric, com és en aquell moment el barri del Verdum, és una bona obra d'arquitectura", apunta Alba Arboix, doctora en Arquitectura i professora a la UB.

"I és una manera, de fet, d'educar el gust i d'ensenyar l'arquitectura del moment a tota una sèrie de gent que, si no, potser no hi hauria tingut accés", afegeix l'experta.

Esglésies racionalistes: l'arquitectura per apropar la religió al poble

Parròquia de Sant Sebastià de Verdum, a Nou Barris de Barcelona.

També canvia l'interior

Si la façana exterior de les esglésies racionalistes ja sorprèn, el gran canvi, en realitat, s'adverteix en accedir a l'interior. "El capellà estarà de cara al poble, ja no estarà d'esquena; establirà contacte visual amb tots els fidels. Per aconseguir que tots els assistents se sentissin en comunitat també s'havia de garantir que el grau de visibilitat i acústica fos immillorable", assenyala Arboix.

Es pretén apropar la celebració al poble

Alba Arboix, doctora en Arquitectura i professora de la UB.

L'altar "ja no estarà enganxat a l'absis, sinó que ha de quedar separat, de manera que el capellà es pugui col·locar al darrere", explica l'arquitecta. També és important la col·locació dels bancs: "Es busca crear formes al voltant, en fma d'U o a vegades inclús en semicercle o en cercle complet. I també d'aquesta manera s'aconsegueix que tothom es pugui veure entre ells." "Es pretén apropar la celebració al poble", apunta.

El formigó com a element constructiu

Una altra característica de les esglésies racionalistes és l'ús del formigó, un element que queda molt lluny de la monumentalitat de la pedra, però que permet un modelatge únic. Això s'aprecia especialment a l'església de Santa Maria de Sales, a Viladecans. "Dona un cert caràcter expressiu a l'edifici, no només amb les seves formes, sinó amb les textures dels materials", explica Paolo Sustersic, arquitecte i professor a Elisava.

Esglésies racionalistes: l'arquitectura per apropar la religió al poble

El campanar de Santa Maria de Sales és un element que transmet la idea d'acolliment.

"El formigó era el material que potser era el més adient per poder plasmar aquestes formes complexes justament per la seva plasticitat, per la seva possibilitat de ser treballat de mil maneres diferents", afegeix.

Els braços que sostenen les campanes són un element d'acollida

Paolo Sustersic, arquitecte i professor a Elisava

Però hi ha un detall que va més enllà en la simbologia d'apropar l'església als fidels: el campanar, que és un element que "ens acull": "Aquest braços que sostenen les campanes són un gest d'acollida en certa mesura", conclou l'arquitecte.

En definitiva, aquesta nova manera de construir, que al principi pot semblar poc adient pel culte, acaba resultant la més acollidora. El racionalisme esdevé així una llar tranquil·la per establir una connexió amb Déu.