El SEM en acció: així s'atenen emergències reals a 'Hospital de proximitat'
Hospital de proximitat
- Endinsat en una de les unitats mòbils del Servei d’Emergències Mèdiques
- Ja pots veure els nous capítols de la docu sèrie a RTVE Play
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La docu-sèrie Hospital de proximitat mostra un costat poc conegut de l’atenció sanitària: el treball de les unitats mòbils del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). En un dels episodis, l’equip acompanya la unitat avançada “November 600” en un servei després d’un accident de trànsit.
L’incident implica un home que, després de caure de la seva moto, es troba rabiant de dolor. La unitat avançada, equipada amb tecnologia comparable a la d’una UCI i formada per un tècnic, un metge i una infermera, realitza la primera valoració seguint el protocol ABC —vies respiratòries, respiració i circulació— per assegurar que la víctima no corre perill.
“El pacient té un politraumatisme, probablement una fractura d’espatlla esquerra. Com que la seva vida no corre perill, estem prioritzant el control del dolor”, explica l’infermera Zulma Itzaina. A més, per tranquil·litzar l’home, l’equip li recomana repetir mentalment: “La meva vida no corre perill”. Després de l’estabilització, el pacient és traslladat al centre hospitalari més adequat.
Més tard, la unitat rep un altre avís: una dona que ha patit convulsions a casa seva. La mare de la pacient va trucar al SEM en trobar-la en aquest estat. “Una convulsió és molt aparatosa, però no és un procés maligne realment”, comenta la infermera. Després de l’assistència inicial i l'estabilització, la dona és traslladada a l’Hospital General de Granollers, on queda a semicrítics, afortunadament fora de perill.
El doctor Joan Carles Roca, del SEM, destaca les diferències entre les unitats: mentre que l’avançada compta amb metge, infermera i tècnic, les intermèdies van amb dos infermers i un tècnic, i les bàsiques amb dos tècnics, adaptant així la resposta a la gravetat de cada emergència.
Rehabilitació, domicilis i ecografies
Al capítol 9 posem cara al Benjamí, la veu que sentim rere el telèfon quan truquem a l’Hospital de Mataró. Seguidament, pugem a l’ambulància amb la Marta per acompanyar-la a la primera sessió de rehabilitació després de la seva operació de pròtesi de genoll. També coneixem un altre equip del servei d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital de Mataró, amb qui visitem la Isabel, una dona a qui el seu net va salvar d’un destí fatal el dia que va auscultar-la i li va trobar un buf cardíac. Amb el mateix equip, anem a casa de l’Àngel, a qui han de fer unes cures després que li hagin amputat una cama i els dits de l’altre per complicacions amb la diabetis.
I, a l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella, acompanyem la Sara, ginecòloga, durant un matí d’ecografies i ens trobem de tot: des d’una primerenca angoixada fins a una mare de dos fills que esperarà fins a l’últim moment per decidir el nom del tercer, passant per una parella jove que encara no vol saber el gènere del seu bebè. Sigui nen o nena, l’Ana María podrà decidir donar a llum a la sala de parts naturals amb banyera de l’Hospital de Calella, que n’ha acollit 482 en un any.
