L’anguila, un tresor del Delta de l’Ebre en perill d’extinció
La recepta perduda
- La sobrepesca i les preses han fet minvar la població d'anguiles
- Així es fa el tradicional arròs del Delta de l'Ebre
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L’anguila és un dels ingredients més preuats del Delta de l’Ebre. A la zona, es consumeix tradicionalment en arròs tot i que també es prepara al xapadillo. Aquesta recepta fa referència a un antic mètode de conservació de l’anguila, pel qual s’obria en canal, se salava, se li donava un toc de pebre vermell i se la deixava assecar al sol lleugerament.
Posteriorment, l’anguila es feia servir en guisats o arrossos, però de forma més recent es consumeix donant-li un cop de planxa o de brasa. La seva carn greixosa fa que sigui un mos molt gustós i sovint es consumeix en daus com a aperitiu. Diverses empreses de la zona la comercialitzen d’aquesta manera, i només cal daurar-la una mica a la paella abans de menjar-la. També pot comprar-se fresca a peixateries de diversos punts del país.
Una vida misteriosa per mars i rius
L’anguila és un peix de mar i fluvial que duu una vida misteriosa. Es reprodueix al Mar dels Sargassos, l’únic mar sense costa de forma allargassada que s’ubica al mig de l’oceà Atlàntic Nord, i que s’envolta de corrents oceànics. Ara bé, com ho fa a gran profunditat, mai s’ha observat com ocorre i no se’n té massa informació.
Anguiles al xapadillo assecant-se al sol
Sí que se sap, però, que l’anguila, un cop desova, mor, i que dels seus ous eclosionaran unes larves que emprendran un viatge d’entre 3 i 7 anys fins a les costes europees, empeses pels corrents oceànics. En aquest moment, ja hauran esdevingut angules, unes petites anguiles de color transparent com el vidre.
En perill d'extinció
L’alt valor gastronòmic de les angules i la seva caça desmesurada ha posat en perill d’extinció l’anguila, ja que capturar-les en aquest punt del seu cicle de la vida suposa interrompre’n el creixement que les permetrà convertir-se en les anguiles preuades del Delta de l’Ebre. A més, tal com assenyala el Ministeri de Medi Ambient de la sobrepesca, les preses i d’altres infraestructures que no tenen uns passos adequats que considerin la circulació de l’anguila, així com la mala qualitat dels trams baixos dels rius que també ho impossibiliten, han acabat per fer minvar dràsticament la població d’anguiles espanyoles. Avui només en queden al Delta de l’Ebre, al riu Miño i al Guadalquivir.
En cas de permetre’n l’evolució, les anguiles aniran canviant de color, i de ser transparents viraran cap al groc, augmentant de mida, i després cap al platejat i el gris fosc en la darrera etapa de la seva vida, arribant fins als 1,50 m i els 6 kg de pes.
