Justícia fiscal: és lícit pagar menys si no uses els serveis públics?
I tu, què faries?
- Experts parlen sobre diners públics, justícia fiscal i responsabilitat col·lectiva
- No et perdis I tu, què faries? cada dimecres a les 23.00 h a La 2Cat i a RTVE Play
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Imagina un sopar entre amics en un restaurant. Un d’aquells sopars de grup en què no tothom demana el mateix: algú s’inclina per un bon entrecot, un altre prefereix una amanida, i n’hi ha que, a l’hora de les postres, decideixen no compartir-les i se’n demanen una només per a ells. A l'hora de pagar el compte apareix el dilema: si no heu menjat el mateix, cadascú paga exactament el que ha consumit o es reparteix el cost en parts iguals?
Aquest exemple quotidià és el que fa servir l’expert en fiscalitat Xavier Martínez al programa de La 2Cat I tu, què faries? per abordar una pregunta recurrent en el debat fiscal: si no faig servir els serveis públics, hauria de pagar menys impostos?
Si portem aquest cas del compte d’un restaurant als serveis públics, segons Martínez, el més just és el que es coneix com a “principi de capacitat econòmica”. “Qui més té, més contribueix. I qui menys té, menys contribueix”, aclareix.
Pagar menys impostos
En contraposició al discurs de l’expert en fiscalitat, el filòsof Ferran Caballero sí que veu just pagar menys impostos si no es fan servir els serveis públics i introdueix una altra idea: la corresponsabilitat solidària. Posa l’exemple de la sanitat i l’educació pública: “Si jo no faig servir aquest servei, no estic costant res a l’estat en aquest cas particular. Per tant, hi ha una part en què he d’ajudar a la gent que no pot pagar-s’ho, però, d'altra banda, jo no costo res per l’estat, i per això puc pagar menys”.
“L’Estat no és una botiga. No podem entendre-ho en termes mercantils“
Altres veus, però, creuen que aquesta idea és veure l'Administració Pública com una mena de negoci on poder comprar serveis. “L’Estat no és una botiga. No podem entendre-ho en termes mercantils. Quan ens movem en termes de comunitat política, estem parlant d’una res pública, d’una cosa pública”, apunta el filòsof Oriol Farrès al programa presentat per Patrick Urbano.
El presentador Patrick Urbano al nou programa ‘I tu què faries’
Des de la perspectiva de Farrès, els impostos no són només el pagament per serveis consumits, sinó una contribució a un conjunt de serveis fonamentals que garanteixen igualtat d’oportunitats i cohesió social. Segons aquesta visió, qui té més capacitat econòmica contribueix més a mantenir els serveis públics, independentment que en un moment concret no els utilitzi directament.
Solidaritat compartida
L’advocada Maria Vila considera que els impostos no només serveixen per als serveis que cadascú fa servir sinó que la seva dimensió solidària és essencial perquè el sistema públic pugui funcionar: “Si tothom decidís tenir una mútua mèdica, només amb els impostos dels quals fan servir la sanitat pública, el sistema no podria prestar els serveis que ara presta. Per això, la part de solidaritat forçada pesa molt més que la tria individual”.
“La part de solidaritat forçada pesa molt més que la tria individual“
L’especialista en Dret, aporta una perspectiva basada en la confiança i la contribució segons les possibilitats de cadascú. Tornant a l’exemple inicial del sopar amb amics, Vila proposa una tercera manera de pagar el compte: “Cadascú diu el que està disposat a pagar. No només en funció del que creu que li pot costar, sinó de les seves possibilitats”. I tu, què faries? Com pagaries el compte?
