L'ONU declara la treva olímpica: què és i quins efectes té?
De cara a barraca
- L'ONU proclama la treva olímpica i el periodista de Ràdio 4 Joan Manel Surroca explica què és
- Els tertulians de 'De cara a barraca' debaten els efectes que pot tenir sobre Israel la declaració de l'ONU
L'Organització de les Nacions Unides declara la treva olímpica amb motiu de les hostilitats d'Israel a Palestina. Què és? Quina funció i quines implicacions té? A 'De cara a barraca', el periodista de Ràdio 4, Joan Manel Surroca, especialista en història olímpica, explica els orígens d'aquesta tradició i els tertulians debaten els efectes que pot tenir aquesta mesura en l'actualitat.
L'origen de la treva olímpica
Surroca explica que l'origen de la treva es remunta als jocs olímpics de l'Antiga Grècia, en un context polític completament diferent del segle XXI, on hi havia ciutats-estat que rivalitzaven i feien múltiples guerres. És per aquest motiu que, per garantir que els esportistes i representants de cada ciutat-estat poguessin acudir a Olímpia per participar en els jocs, es va arribar a la conclusió de fer una treva olímpica. "Una setmana abans i fins una setmana després dels jocs se suspenien tots els conflictes bèl·lics, però després continuaven", comenta el periodista.
“Una setmana abans i fins una setmana després dels jocs s'aturaven tots els conflictes“
La treva olímpica actual: de cara a la galeria
La treva olímpica actual sorgeix abans dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. "La situació geopolítica ja havia canviat d'una forma radical i, de fet, als jocs de Barcelona van aparèixer 18 països que abans no existien", indica Surroca. En ple conflicte de Iugoslàvia, es reinstaura l'esperit de la treva olímpica, però l'expert creu que "és més simbòlic que real".
“És més simbòlic que real“
El 1994, amb la inauguració dels Jocs Olímpics d'hivern de Lillehammer, a Noruega, la guerra de Bòsnia no s'havia aturat, tal com recorda Surroca. "Els conflictes, tret de casos molt excepcionals, normalment no han respectat la treva olímpica", diu. No obstant això, el periodista esmenta que la mesura entra dins dels paràmetres de la filosofia del moviment olímpic, que es basa en la confraternitat, la solidaritat i l'entesa entre els pobles. El conflicte entre Israel i Palestina dona peu al fet que es proclami la treva olímpica.
A l'esquerra, una noia amb l'antorxa olímpica. A la dreta, el periodista Joan Manel Surroca.
“Els conflictes normalment no han respectat la treva olímpica“
El periodista Ernest Riveras considera que la mesura es queda en intencions, perquè en els casos més recents es va aplicar amb Rússia, sancionat sense participar en els Jocs Olímpics de París, però no amb Israel. "La prova és que van participar en els Jocs de París i el dia de la inauguració dels Jocs van bombardejar un hospital i van morir 50 persones", diu Riveras, referint-se al país de l'Orient Mitjà. "El que passa és que els interessos polítics que hi ha amb Israel respecte als que hi ha amb Rússia són molt diferents", afegeix el periodista, tot apel·lant a la incoherència, a la hipocresia i al fariseisme del COI i altres organismes internacionals. En definitiva, i tal com conclou el periodista Alejandro Segura, els països recolzaran la treva olímpica "per quedar-se tranquils i de cara a la galeria".
“Israel va participar a París i el dia de la inauguració van bombardejar un hospital“
