Bob Pop: "M'agradaria demostrar que la política pot ser sexy, divertida i capaç de fer coses"
Cafè d'idees
- L'escriptor i crític Bop Pop destaca la defensa de l’habitatge i les cures entre les seves propostes polítiques
- Descobreix el testimoni d'Anna Tarrés, l'entrenadora olímpica que va aconseguir quatre medalles als JJOO
L’escriptor i crític de televisió Bop Pop s’apunta a la política, concretament a l’alcaldia de Barcelona. Una notícia que fa una setmana va sorprendre molta gent. Segons ha explicat al Cafè d’idees, ja ha mantingut converses amb els Comuns i estan treballant per fer-ho possible. Les principals polítiques que vol impulsar estan relacionades amb l’habitatge i les cures. En les seves paraules: “Crec que ara és el moment de fer coses, de fer un pas endavant, de creure en la democràcia i en els partits polítics”.
Bop Pop vol convertir Barcelona en un refugi, un model de ciutat. Explica que ara hi ha la sensació que “la ciutat és un gran centre comercial, un bé de consum, però no un lloc on viure en un món cada vegada més hostil”, i que “la ciutat, casa nostra, ara és un Airbnb”. Vol ser una alternativa al que anomena “fer antipolítica i feixisme” i aspira a “demostrar que la política pot ser sexi, divertida” i capaç de transformar les coses.
Una tarda amb...
Al programa de Gemma Nierga també ha parlat del seu últim projecte televisiu: Una tarda amb..., coproduït juntament amb l’actriu Candela Peña. Ella serà la presentadora del format, que ocuparà les nits de dimecres a La 2Cat, un espai per conversar amb amics seus. La pròxima protagonista serà una ginecòloga que divulga sobre la menopausa a les xarxes socials.
Una conversa amb 27 anys de diferència
Paral·lelament, Bop Pop ha publicat De cuerpo presente un poemari on es reflecteixen dues etapes de la seva vida: el Roberto Enríquez de 27 anys, acabat de diagnosticar d’esclerosi múltiple, i el d’ara. Un espai que, segons diu, necessitava per "trobar la paraula precisa que expliqués la seva sensació" i el seu mal. L’any 1998 es preguntava al seu jo del futur “com es trobaria el seu cos i quin seria el lloc que ocuparia al món”.
Afirma que la seva manera de fer poesia ha canviat i reconeix que “abans era millor poeta”. Lluny de sentir tristesa per l’evolució de la seva vida, assegura que té “un present molt feliç, amb una comunitat, entre amics, amors i moltes raons per viure”. I, entre altres coses, el privilegi de poder conversar amb gent diversa i disposar d’una veu per projectar totes aquestes històries.
“Tots som interdependents i poques vegades hi pensem“
La relació que manté amb el seu cos, actualment, també queda reflectida a l’espectacle Hablar no sirve. De nada, representat a l’Espai Texas. En aquesta proposta escènica explora temes com la seva vida i la dependència, un dels aspectes que més reflexiona últimament arran de la malaltia. Lluny del que pot semblar, afirma que “tots som interdependents i poques vegades hi pensem”. Per això, defensa que les cures siguin un eix central en la seva proposta política si arriba a l’alcaldia.
