Anna Tarrés: "He ensenyat a les xineses a abraçar"
Cafè d'idees
- Anna Tarrés va aconseguir guanyar quatre medalles dirigint Espanya als JJOO
- L'entrenadora de natació sincronitzada és l'assessora tècnica de la Xina
L'entrenadora de natació artística Anna Tarrés va portar a Espanya a l'elit de la natació sincronitzada. La catalana va ser qui va aconseguir que la selecció s'emportés, ni més ni menys, que quatre medalles als JJOO, entre Pequín 2008 i Londres 2012.
Nou camí a la Xina
Després d'Espanya, ha passat per diversos països i actualment és assessora tècnica de la Xina. De fet, ha estat reconeguda amb el Premi de l'Amistat de la Xina. "Vaig tenir l'honor d'estar al mateix pavelló que el president Xi Jinping. Tota una experiència", explica en ser entrevistada al Cafè d'idees de Gemma Nierga.
Tarrés explica les diferències de les nadadores xineses respecte de les espanyoles. "El primer dia que vaig arribar, les vaig saludar i quan els anava a fer dos petons vaig notar una certa fredor", comenta. "Una de les coses que he ensenyat a les xineses ha estat a abraçar i això s'ha traslladat a la piscina", afegeix.
“Vaig fer un pols i vaig guanyar“
L'exnadadora subratlla que ha treballat molt en el fet de ser capaces d'emocionar: "Connectar amb els jutges és l'important".
Tarrés considera que té una gran responsabilitat perquè a la Xina encara li costa "acabar-se de tirar a la piscina en fer coses que estan fora del seu esquema". Així i tot, reconeix que al país hi ha un gran respecte al "coneixement extern" que aporta a la selecció, allà sent que la tracten molt bé i valoren la seva feina.
Polèmica amb la federació espanyola
Però no tot ha estat bonic fins a arribar on és ara. L'any 2012, quinze nedadores la van denunciar per un suposat tracte vexatori, que acabarien recollint en una carta oberta. Aquells fets van comportar el seu acomiadament, que finalment la Justícia declararia improcedent.
"Vaig fer un pols i vaig guanyar. Hi va haver una orquestració dirigida des de la federació", assegura durant l'entrevista.
L'entrenadora afirma que la seva manera de treballar i les coses que anava descobrint no agradaven a la federació, i que amb el temps va començar a ser vista com una figura incòmoda: "Feia i descobria coses que no els agradaven, i ja molestava massa". Segons explica, la gestió econòmica també li generava molts dubtes: "Mai hi havia diners, però de cop i volta sortien remeses que no estaven justificades".
Malgrat els èxits esportius aconseguits, Tarrés lamenta que la seva tasca no es veiés recompensada. Assegura que tenia “el sou més baix de tota la federació, amb diferència”, fins i tot després d’haver guanyat dues medalles olímpiques. Una situació que, diu, exemplifica la falta de reconeixement que sovint acompanya l’esport femení.
En paral·lel a la seva trajectòria esportiva, Tarrés també va viure una etapa vinculada a la política. Recorda amb orgull el seu pas pel Parlament de Catalunya, on va ser diputada de Junts pel Sí entre el 2015 i el 2017. “És un honor com a ciutadana haver pogut servir el meu país. Encara tenim alguns deures pendents”, conclou.
