200 persones desafien la prohibició d'entrar a Collserola
- Passen per sota de la cinta que barrava el pas a la pista forestal i fan una caminada per reclamar la reobertura del parc
- Els Mossos i la Policia Local intenten sense èxit identificar els integrants de la marxa i els responsables de la convocatòria
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Unes 200 persones han protagonitzat aquest dissabte al matí una caminada reivindicativa per reclamar la reobertura del Parc de Collserola, afectat per les restriccions per combatre la pesta porcina africana. La iniciativa es deriva de la recollida de signatures al portal Change.org, que ha recollit més de 5.000 suports, i que no subscriu cap entitat en concret.
“🐗 Unes 200 persones fan una caminada pel parc de Collserola desafiant la prohibició establerta de circular-hi per evitar l'extensió de la pesta porcina africana pic.twitter.com/p3Th7dv3qH“
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) June 6, 2026
Els participants s'han mobilitzat a partir d'un cartell que es va començar a moure per xarxes fa unes setmanes, i en el qual no figura el nom de cap entitat ni col·lectiu. Això no ha impedit que unes 200 persones s'hagin trobat poc abans de les 9.00 hores a l'accés del camí de Can Catà, una pista forestal que comença al Parc de la Riera, al barri de Canaletes de Cerdanyola del Vallès, i que s'endinsa bosc endins entre arbres i camps de conreu.
Pocs abans de l'hora marcada per iniciar la marxa han fet acte de presència agents dels Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Cerdanyola, però no han estat a temps de situar-se a la línia d'accés al parc, i els participants l'han creuat per sota caminant i amb bicicleta. Una agent de la policia catalana s'ha avançat a correcuita al capdavant de la marxa, ja dins del camí, i ha demanat per qui era el responsable.
Participants de la caminada creuen per sota de la línia policial que barra el pas al camí de Can Catà Albert Segura (ACN)
L'objectiu era identificar-lo, conèixer el camí que farien i informar-lo de les prohibicions d'accés al medi natural. Els participants, però, s'han desentès de cap responsabilitat, exposant els seus motius per ser allà després de mig any de prohibicions i assegurant a l'agent que no hi havia cap responsable, que tots havien fet cap pel seu compte seguint la informació rebuda per xarxes.
Davant la negativa, l'agent ha girat cua i ha tornat al punt d'accés al camí. Allà, agents de la Policia Local han restaurat una segona cinta policial, que ja era a terra abans que arribessin els participants de la caminada.
Des d'aquest moment, s'ha impedit el pas d'una vintena de persones que han fet tard a la sortida, i se'ls ha informat que si creuaven la cinta serien identificats. Un vehicle d'una empresa VTC que havia accedit al camí per deixar una persona també ha estat identificat.
Una dona sosté un cartell després de la caminada reivindicativa a Collserola Albert Segura (ACN)
Una hora més tard, pels volts de les 10.00 h, els participants han arribat al seu objectiu, la zona de Can Coll, on han fet un esmorzar popular a les taules de pícnic. Allà els esperaven dos agents dels Mossos d'Esquadra, que no han identificat ningú, i als quals més tard s'hi han sumat dues agents més i dos membres dels Agents Rurals.
El col·lectiu ha tingut en tot moment una actitud pacífica i de respecte per l'entorn natural, cosa que no ha tret que s'hagin vist alguns cartells reivindicant la reobertura de la muntanya. Els participants, a més, consideren que les mesures no s'ajusten al que hauria de dur-se a terme per evitar la propagació de la pesta porcina. També han posat de manifest les complicacions que els comporta la prohibició d'accés al bosc per a la pràctica esportiva.
El Govern estudia flexibilitzar mesures
Un dels punts més sensibles de la gestió de la pesta procina continua sent el Parc Natural de Collserola. La Generalitat defensa mantenir-lo tancat perquè el continu forestal dificulta localitzar tots els senglars infectats i evitar nous contagis.
Davant les veus creixents que han reclamat flexibilitzar mesures, com ara l'Ajuntament de Sant Cugat, el conseller d'Agricultura admetia fa uns dies a RNE que el Govern està estudiant "flexibilitzar algunes restriccions imposades arran del brot de pesta porcina africana, en determinades zones i circumstàncies", per reduir el perjudici que pateixen alguns municipis on l'accés a les zones verdes està limitada.
Òscar Ordeig diu que s'ha fet molta feina de contenció i buidatge d'animals per controlar el brot, però no creu que sigui bo especular sobre un aixecament imminent dels tancaments. Com a primer pas a arribar un acord, ha convocat una reunió amb alcaldes i afectats per informar que la voluntat és "flexibilitzar-les el més ràpid possible, tot i que els tècnics no garanteixen que ara sigui el moment adequat"
Riscos latents
Veterinaris, agents rurals i caçadors coincideixen que controlar la població de senglars continuen sent el principal repte. Tot i que en algunes zones cada vegada costa més de veure'n, el cap regional dels Agents Rurals a Barcelona recorda que "que no es vegin no vol dir que no hi siguin".
"El 80% de la zona afectada és boscosa i això complica el seguiment dels animals", afegeix. A més a més, la temporada de cria ha alterat totes les previsions inicials. Segons especialistes com Joaquim Segalés, investigador del centre IRTA-CReSA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), la capacitat reproductiva dels senglars ha augmentat en els darrers anys i això dificulta enormement contenir la malaltia.
Al mateix temps, adverteix que "un sol mil·lilitre de sang d'un senglar infectat conté uns 100 milions de partícules de virus", és a dir, es tracta d'un virus amb molta força i de ràpida propagació entre els animals.
La Federació Catalana de Caçadors fa batudes de senglars fora de les zones afectades. Ho fan de forma voluntària i amb diferents propòsits: disminuir la sobrepoblació de l'espècie, detectar possibles focus de pesta porcina i per poder tornar el més ràpid possible a la "normalitat".
El president de la Federació Catalana de Caça, Joaquín Zarzoso, assenyala que estan gairebé obligats a fer-ho: "No ens sentim del tot bé amb el que fem, no podem caçar lliurement. La nostra activitat no consisteix en matar per matar per erradicar un virus. Ser caçador significa una altra cosa. Tenim principis".
““
Per facilitar aquesta tasca, el govern ha flexibilitzat les vedes de caça i ha proporcionat material per recollir mostres dels animals capturats. Des de principis d'any, ja s'han abatut més de 26.500 exemplars, fora de la zona zero. Tanmateix, Zarzoso manifesta que no és suficient i denuncia la manca de recursos tècnics i de finançament dels equips, que "provenen tots de les nostres butxaques".
Preocupació ramadera
Fins ara, la pesta porcina africana no ha entrat en cap explotació ramadera catalana, però el sector continua en alerta màxima. Els experts consideren que el fet que el brot s'hagi originat en una zona metropolitana ha ajudat a evitar contagis directes amb granges. Tot i això, veterinaris i investigadors alerten que el risc continua sent elevat, especialment a través de l'activitat humana. "Si entra en una granja, es pot disseminar abans que es detecti", explica Segalés.
El sector porcí català, clau per a l'economia de moltes comarques i també en l'àmbit estatal, es juga milers de llocs de treball en aquesta crisi. "La pesta porcina és endèmica a països com Itàlia. A Europa és pràcticament impossible erradicar-la del tot", assegura Segalés.
El model que sovint es posa com a exemple és el de Bèlgica, que va aconseguir controlar un brot en menys d'un any. Però els experts adverteixen que la situació catalana és molt més complexa per la dimensió del territori afectat i la densitat de senglars.
