Sis mesos després del primer positiu de Pesta Porcina Africana: una crisi sense data final
- El Departament d'Agricultura estudia "flexibilitzar algunes restriccions en determinades zones i circumstàncies",
- Els experts alerten que el risc per a les granges persisteix i admeten que l'erradicació total del virus és "molt difícil"
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El 28 de novembre del 2025 es van detectar els dos primers casos de pesta porcina africana (PPA) a tocar del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sis mesos després, Catalunya continua immersa en una crisi sanitària que manté 19 municipis amb restriccions d'accés al medi natural i centenars d'efectius treballant sobre el terreny.
Davant d'aquesta situació són molts els veïns que s'han manifestat en contra dels tancaments als parcs naturals de les zones declarades com d'alt risc. Denuncien falta d'informació per part de les autoritats i de la Generalitat. No entenen per què si es tracta d'un virus que no afecta directament els humans no puguin gaudir de la seva zona verda.
Els experts, però, posen el focus en les granges. Insisteixen en la idea que "entre tots hem de salvar-les i evitar que el virus els hi arribi", explica el cap regional dels Agents Rurals a Barcelona, Jaume Torralba, que assegura que treballen dia i nit en la batuda de porcs senglars, conjuntament amb els Mossos d'Esquadra, la Federació Catalana de Caçadors i ADF.
Fins ara s'han confirmat 326 casos positius, amb 51 focus detectats i més de 4.700 senglars analitzats i extrets de la zona declarada d'alt risc d'infecció. Tot i la intensitat dels controls, els experts admeten que la situació "va per a llarg" i no s'atreveixen a fixar una data per a l'aixecament de les restriccions.
Collserola, encara tancada
Un dels punts més sensibles continua sent el Parc Natural de Collserola. La Generalitat defensa mantenir-lo tancat perquè el continu forestal dificulta localitzar tots els senglars infectats i evitar nous contagis.
Mentrestant, augmenten les veus que reclamen flexibilitzar les mesures. L'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha demanat reobrir parcialment espais com el Pi d'en Xandri o Torre Negra, mentre una campanya ciutadana denuncia l'impacte de les restriccions sobre la salut física i mental dels veïns.
Davant la problemàtica, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat a RNE a Catalunya que el Govern està estudiant "flexibilitzar algunes restriccions imposades arran del brot de pesta porcina africana, en determinades zones i circumstàncies", per reduir el perjudici que pateixen alguns municipis on l'accés a les zones verdes està limitada.
En la mateixa línia, el conseller ha explicat que s'ha fet molta feina de contenció i buidatge d'animals per controlar el brot, però ha evitat especular sobre un aixecament imminent dels tancaments.
Com a primer pas a arribar un acord, ha convocat una reunió amb alcaldes i afectats per informar que la voluntat és "flexibilitzar-les el més ràpid possible, tot i que els tècnics no garanteixen que ara sigui el moment adequat"
Per ara, el Govern manté les restriccions i insisteix que la col·laboració ciutadana serà clau per evitar que la crisi s'allargui encara més.
Les dificultats
Els experts, tant veterinaris, com els agents rurals o els caçadors, coincideixen que els senglars continuen sent el principal repte. Tot i que en algunes zones cada vegada costa més veure'n, el cap regional dels Agents Rurals a Barcelona recorda que "que no es vegin no vol dir que no hi siguin".
"El 80% de la zona afectada és boscosa i això complica el seguiment dels animals", afegeix. A més, la temporada de cria ha alterat totes les previsions inicials. Segons especialistes com Joaquim Segalés, investigador del centre IRTA-CReSA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), la capacitat reproductiva dels senglars ha augmentat en els darrers anys i això dificulta enormement contenir la malaltia.
A més a més, adverteix que "un sol mil·lilitre de sang d'un senglar infectat conté uns 100 milions de partícules de virus", és a dir, es tracta d'un virus amb molta força i de ràpida propagació entre els animals.
En conseqüència, la Federació Catalana de Caçadors també duen a terme batudes de senglars fora de les zones afectades. Ho fan de forma voluntària i amb diferents propòsits: disminuir la sobrepoblació de l'espècie, detectar possibles focus de pesta porcina i per poder tornar el més ràpid possible a la "normalitat". El president de la Federació Catalana de Caça, Joaquin Zarzoso, assenyala que estan gairebé obligats a fer-ho: "No ens sentim del tot bé amb el que fem, no podem caçar lliurement. La nostra activitat no consisteix en matar per matar per erradicar un virus. Ser caçador significa una altra cosa. Tenim principis".
Per facilitar aquesta tasca, el govern ha flexibilitzat les vedes de caça i ha proporcionat material per recollir mostres dels animals capturats. Des de principis d'any, ja s'han abatut més de 26.500 exemplars, fora de la zona zero. Tanmateix, Zarzoso manifesta que no és suficient i denuncia la manca de recursos tècnics i de finançament dels equips, que "provenen tots de les nostres butxaques".
El risc per a les granges continua latent
Fins ara, la pesta porcina africana no ha entrat en cap explotació ramadera catalana, però el sector continua en alerta màxima. Els experts consideren que el fet que el brot s'hagi originat en una zona metropolitana ha ajudat a evitar contagis directes amb granges.
Tot i això, veterinaris i investigadors alerten que el risc continua sent elevat, especialment a través de l'activitat humana. "Si entra en una granja, es pot disseminar abans que es detecti", explica Segalés.
El sector porcí català, clau per a l'economia de moltes comarques i també en l'àmbit estatal, es juga milers de llocs de treball en aquesta crisi. "La pesta porcina és endèmica a països com Itàlia. A Europa és pràcticament impossible erradicar-la del tot", assegura Segalés.
El model que sovint es posa com a exemple és el de Bèlgica, que va aconseguir controlar un brot en menys d'un any. Però els experts adverteixen que la situació catalana és molt més complexa per la dimensió del territori afectat i la densitat de senglars.
