Adrià Collado: “Abans, si feies tele, ja no eres un actor de veritat”
Cinema de mercat
- L'actor Adrià Collado repassa la seva trajectòria marcada per rodatges a França, Mèxic o Londres
- Sergi López, el català que va conquerir el cinema francès abans que el d’aquí
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Amb més de tres dècades de carrera, Adrià Collado ha trepitjat tota mena de platós i escenaris: des de TV movies catalanes fins a superproduccions internacionals com Evita passant per films de terror mexicans. “El cinema és el cinema, però el que marca la diferència són els pressupostos”, diu l’actor en conversa amb Pep Prieto al programa Cinema de mercats.
Actor de casualitat
Collado recorda com va començar per casualitat, mentre estudiava Història i treballava com a model. “Vaig començar a agafar el gust a la càmera… i em vaig apuntar a una escola de teatre”, explica. El seu primer paper protagonista al cinema, tot i ser una pel·lícula coral, va arribar amb Atómica, tot i que el primer paper on reconeix que es va sentir com un veritable actor va ser a Andorra, entre el torb i la Gestapo, una TV movie dirigida per Lluís Maria Güell. “Va ser el primer director que vaig notar que quan jo portava coses o deia alguna cosa, m’escoltava. I em vaig emocionar", recorda.
Des d’aquell inici, la seva carrera ha estat marcada per la versatilitat i l’obertura a nous contextos. A França va rodar Bloody Mallory, “una cosa bastant horrorosa” explica, i a Mèxic va fer tres pel·lícules de terror amb el mateix director: “Va ser una experiència vital brutal… molta festa, molta diversió, però també molt enriquidora”. A Londres va participar a Evita, amb Madonna i Antonio Banderas, on interpreta un actor dins d’una pel·lícula dins la pel·lícula.
El presentador Pep Prieto i l'actor Adrià Collado conversen a 'Cinema de mercat'.
“Les sèries de sobretaula són una escola”
Més enllà de la dimensió internacional, Collado defensa amb vehemència el valor formatiu de la televisió. “Una cosa que està moltes vegades denostada, com les sèries de sobretaula… És una escola també, eh?”, assegura. Reivindica especialment el ritme vertiginós d’aquestes produccions, on sovint no hi ha marge per a l’assaig: “Estàs com despullat en una sèrie diària”.
“Estàs com despullat en una sèrie diària“
Aquest contrast amb altres formes de treball també el porta a parlar de com ha canviat la percepció del mitjà: “Dels vint als trenta anys, si feies tele, ja no eres un actor de veritat…”. Un canvi que ell ha viscut en primera persona, després de formar part de dues de les sèries més populars de la televisió espanyola: Aquí no hay quien viva i La que se avecina.
Collado també expressa el seu desig de treballar més en català i lamenta la desaparició de produccions de TV movies catalanes: “Jo trobo a faltar poder treballar més a casa”. Defensor de la cultura com a exportació, posa d'exemple l’èxit internacional de Merlí i reivindica: “La llengua pot ser el de menys; el que està ben fet pot triomfar a nivell internacional”.
“Jo trobo a faltar poder treballar més a casa“
Amb una mirada crítica, però també plena d’humor i passió, Adrià Collado ofereix en aquesta entrevista una radiografia sincera de la professió i del seu camí personal, marcat per la curiositat i la capacitat d’adaptació.
