Sergi López, el català que va conquerir el cinema francès abans que el d'aquí
- L’actor Sergi López fa memòria dels inicis de la seva carrera i d'una trajectòria marcada per l’èxit internacional
- Al nou programa Cinema de mercat, Pep Prieto conversa entre cuina i cinema a La 2Cat
Amb més de cent treballs interpretatius acreditats, Sergi López ha construït una trajectòria singular i internacional. L’actor de Vilanova i la Geltrú va iniciar la seva carrera a França, on va assolir el reconeixement abans que el seu nom fos conegut pel gran públic català.
El seu primer gran impacte mediàtic el va viure amb la pel·lícula Western (1997), presentada al Festival de Cannes. “És la primera vegada que m'adono que, a ulls del món, soc actor de cinema. Fins llavors no tenia la sensació de fer cinema”, comenta al programa Cinema de mercats. Aquella fita el va situar en el mapa i va iniciar una seqüència de projectes internacionals que el van consolidar com una de les veus més particulars de la interpretació europea.
Un actor lliure, sense fronteres
"Jo no tinc cap retret. El cine català és el cine català. Jo he tingut la sort de treballar aquí, allà, amunt i avall", explica López quan Pep Prieto, presentador del format, li pregunta sobre si li hagués agradat rodar més en el cinema català. Aquesta llibertat professional ha estat una constant en el seu recorregut.
“És un psicòpata“
Una de les experiències més rellevants de la seva carrera va ser a El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro. “És molt llarg, és molt intel·ligent, és un geni”, afirma López. A més, recorda la precisió amb la qual treballa el cineasta mexicà: “És un psicòpata, és un tío que et dirigeix dient quants segons has d'estar mirant aquí, quantes vegades has de respirar allà...”. L’actor destaca l’obsessió pel detall i el rigor del Toro com a trets distintius d’una experiència que va acabar portant la pel·lícula als Òscars.
Sirat, una experiència que travessa la pantalla
Entre els darrers projectes de Sergi López destaca Sirat, una pel·lícula que ha suposat un punt d'inflexió en la seva manera de viure el cinema com a espectador. A l'intèrpret li costa submergir-se en el relat de les seves pel·lícules les primeres vegades que les mira: “Quan les veig, veig el rodatge. Veig que aquesta escena l'han tallat, això no m’agrada... Em costa molt entrar dins la història perquè ja me la sé, sé el que passarà i estic veient, l'estic rememorant, no puc evitar-ho”. Amb Sirat va ser diferent: “La vaig veure allà a Cannes, en aquesta pantalla que diuen que és la més maca del món o de França, amb un so atmosfèric i em vaig quedar garratibat. No m’havia passat mai amb una pel·li”. L’impacte emocional i sensorial el va atrapar com a espectador, com si en formés part. I la resposta del públic ho corrobora. “No saps el munt de gent que m'ha trucat de Vilanova i d'amics i de gent", assenyala. "A mi no m'ha agradat, però fa dues setmanes que la vam veure i encara estem parlant”, explica l'actor que li diuen.
Sirat es va rodar parcialment al desert, una experiència que, tot i passar calor i set, el va ajudar a interpretar el paper: “A part d’imaginar-t'ho és que ho tens allà. Fa calor de veritat i l’equip està a 250 metres i estàs sol”. Comparteix pantalla amb el jove Bruno Núñez, de qui destaca la naturalitat i la connexió immediata. “És un màquina, és un tío molt entranyable... Ens assemblem una mica. Treballa, però com sense donar-li importància, com un joc. Ens vam entendre molt bé des del primer dia", assegura.
Amb tres dècades de trajectòria i la mateixa mirada lúcida i juganera del primer dia, Sergi López encara demostra que la seva manera d’entendre l’ofici d’actor no entén de fronteres, ni geogràfiques ni creatives. Una carrera viscuda des de l’instint, el joc i, sobretot, la llibertat.
Cinema de mercat