Sergi López: "Sirat està desbordant totes les previsions"
Cafè d'idees
- Sirât, d'Oliver Laxe, representarà Espanya als Òscars 2026
- L'actor protagonista de la road movie, Sergi López, al Cafè d'idees
Com "un artefacte cinematogràfic espectacular", així defineix Sergi López Sirât. El film d'Oliver Laxe ha superat Romería de Carla Simón i Sorda d'Eva Libertad i ara representarà a Espanya als Òscars 2026. Aconseguirà captivar al públic nord-americà?
"Està funcionant a Espanya, a Bèlgica i a França ho està rebentant, a tot arreu on va...", assegura el protagonista en una entrevista al Cafè d'idees.
"Tothom en parla, no es pot negar que passa alguna cosa", comenta l'intèrpret. "La música és molt potent, et transporta i a pel·lícula passen coses que no t'esperen, que et sorprenen", afegeix. Un film que convida a reflexionar sobre la mort.
La pel·lícula comença ara la llarga campanya de tardor fins que al desembre s’anunciï un primer tall de pel·lícules internacionals seleccionades i, ja al gener, les cinc finalistes per a la gala que se celebrarà el pròxim 15 de març a Los Angeles.
Sirât compleix amb els pronòstics que la situaven per davant de les seves competidores. En primer lloc, per l’aval de l’històric Premi del Jurat al Festival de Cannes, un reconeixement que emparenta el cineasta amb els únics cineastes espanyols guardonats al certamen: Buñuel, Saura, Erice i Almodóvar.
En segon lloc, perquè la pel·lícula ha estat comprada per a la seva distribució als Estats Units per Neon, que en els darrers anys ha mostrat una gran sintonia per atreure votants en la cursa dels Oscar. I, finalment, perquè ha resultat ser un èxit de taquilla per a una pel·lícula de les seves característiques.
Una road movie espiritual
El film relata una història d'amistat enmig d'un xoc cultural. Una crítica al sistema actual i una mirada a l'abisme interior dels espectadors.
Amb Sirât, Laxe reafirma el seu compromís amb un cinema espiritual i visceral, capaç de traslladar-te als límits físics i emocionals dels personatges. La seva mirada, forjada entre el desert marroquí, convida l’espectador a un viatge íntim i transformador, on ballar és resistir i mirar endins és començar a alliberar-se.
