Montse Guallar, actriu: "Quan em veig en pantalla i em veig les arrugues em moro, però és el que hi ha"
Cinema de mercat
- L'actriu barcelonina Montse Guallar parla de la pressió estètica que pateixen les dones
- Sergi López, el català que va conquerir el cinema francès abans que el d'aquí
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Montse Guallar és una de les actrius més reconegudes de Catalunya, amb més de cinquanta anys de trajectòria professional. Ha fet teatre, cinema i televisió. Amb tota aquesta experiència, coneix molt bé la indústria i com ha evolucionat des que ella va començar a finals dels anys setanta. En una entrevista al programa Cinema de mercat es queixa que encara avui dia la pressió estètica que recau sobre les dones sigui una de les qüestions que més pesa a l'hora de rebre ofertes d'interpretació. Assegura que a mesura que les actrius van envellint, accedeixen a menys papers. És per això que demana que les dones continuïn reivindicant el seu lloc.
Segons l'actriu, la societat no accepta de la mateixa manera el pas del temps en els homes que en les dones. "Jo quan em veig en pantalla i em veig les arrugues em moro, però és el que hi ha", afirma. I posa un exemple: "Amb un home com Brad Pitt, amb 60 anys, penses «què guapo!» Però després veus a qualsevol actriu dona amb les mateixes arrugues, i el que penses és «ai que gran s'ha fet»".
Mig segle de trajectòria professional
La carrera de Montse Guallar està marcada, sens dubte, per la seva participació en telenovel·les catalanes de gran èxit com El cor de la ciutat i Secrets de família. És precisament en aquesta segona que l'actriu recorda que va interpretar el paper de la mare de l'actor Pep Planas, que només té tres anys menys que ella. "Quan tens 30 anys et fan ser mare perquè volen mares joves. És un estigma que portes des que ets jove", es queixa la barcelonina. Per posar fi a aquests prejudicis, demana canviar la manera que veiem l'edat socialment: "Cal educar a la societat per donar veu i visibilitat a la gent gran. Volem bellesa i joventut i per acabar amb això ens hem d'educar".
“Cal donar veu i visibilitat a la gent gran“
Conversant amb Pep Prieto, l'actriu intenta fer una mirada retrospectiva i recordar els seus inicis al món de l'espectacle. "No els recordo bé, però era molt jove. Només tenia 16 anys", comenta. Segons explica, va ser una sorpresa dins la seva família perquè acabava de sortir d'una escola de monges, però que els seus pares no s'hi van oposar. "No els hi vaig donar opció a res. S'ho van empassar", afegeix.
Guallar recorda amb enyorança les seves primeres aparicions televisives, que van ser a finals dels anys 70 a Televisió Espanyola a Catalunya. Inicialment, va participar en el primer programa infantil en català Terra d'escudella. Posteriorment, a Planeta imaginari.
Una carrera en català
Guallar celebra que hagi pogut mantenir la seva llengua, el català, al llarg de tota la seva trajectòria professional. Des de l'obra de teatre Pel davant i pel darrere, fins a pel·lícules com La Teranyina, d'Antoni Verdaguer. Tot i que matisa que això "pot ser una sort o no", ja que és senyal que mai l'ha faltat feina a Catalunya, però alhora també indica que no ha triomfat internacionalment.
Guallar lamenta haver rodat poques pel·lícules. Només ha fet, segons diu, "papers petits". Ara, gairebé cinc dècades després, deixa les portes obertes a alguna pel·lícula més. Perquè les dones grans també s'han de veure reflectides a la pantalla gran.
