L'escriptora Carme Riera: 75 anys plens de passió per la vida i les lletres
- L'escriptora Carme Riera ens explica la seva vida en una entrevista inèdita que recuperem de l'arxiu històric
- Riera va ser periodista de TVE Catalunya als programes Tot Art i Art Flash, i escrivia sobretot de teatre i literatura
- Ara que fa 75 anys, us proposem escoltar una dona apassionada per la llengua, la solidaritat i la generositat
FRANCESCA PUIG
Carme Riera ens explica la seva vida en una entrevista inèdita que recuperem en ocasió del seu 75 aniversari. Un petit homenatge a l'escriptora en què RTVE Catalunya també recupera els programes en què ens ha parlat de la seva creació literària, dels sentiments i vivències que l'han fet qui és. També la veiem fent de periodista, ben jove, per als programes culturals de la primera televisió en català.
Aquesta entrevista que no s'ha emès mai, i que teniu damunt d'aquesta notícia, l'hem extret de l'Arxiu històric de TVE Catalunya. Riera relata la seva infantesa, els records que l'acompanyen i quina considera que és la seva llengua, 'aquella en la que ens morim', diu.
Escoltar totes aquestes entrevistes no es fa gens pesat, perquè Carme Riera sempre hi explica aspectes interessant sobre ella o sobre la vida, fa bromes i ens descobreix una part més de com i per què escriu.
Periodista cultural a TVE Catalunya
Ja llicenciada en Literatura Hispànica, Riera va treballar de redactora a TVE Catalunya. S'encarregava de temes culturals, bàsicament dos: el món literari i el teatre. Va ser als dos programes pioners de la televisió cultural en català, les revistes Tot Art i Art Flash. Aquests programes coincidien a presentar el coneixement de l'art com quelcom assequible a tothom.
L'escriptora també va presentar molts dels seus reportatges. En un monogràfic, surt sota un cartell de la Fira del Llibre d'aquell any, 1978, amb una frase de Josep Maria Castellet. Carme Riera introdueix el tema i explica que no està d'acord amb la sentència i per què. El programa tracta del negoci del llibre, que es ven com a part de l'atmosfera cultural, però que en realitat mou una gran indústria.
Amb la seva simpatia habitual, Riera se les va empescar per a conèixer un dels seus escriptors preferits, Joan Perucho. Aprofitant que podia fer entrevistes a qui volgués, va anar a casa seva amb l'excusa del Sant Jordi del 1978. Perucho va llegir per a Tot Art, un poema apòcrif de Joan Muntaner.
El 1979, Carme Riera pren part a l'equip de redacció del programa Escenari, i fa un reportatge sobre el cicle de teatre de la revista Cavall Fort al Teatre Romea, i entrevista el coordinador dalt l'escenari.
A l'espai Tot Art també va redactar el guió sobre el col·lectiu de teatre feminista, que posava en escena Història d'amor i de guerra, basada en dos contes de la italiana d'Adela Turí. Riera hi entrevista una de les actrius, Glòria Ferrer.
L'escriptora també va ser part del grup de redactors d'Art Flash, com ara en l'especial dedicat a l'actriu Carme Elias, quan el 1981 representava la Marta a l'obra d'Àngel Guimerà Terra Baixa, al Teatre Poliorama.
El mateix any i també a Art Flash, Riera entrevista Rosa Victòria Gras, que acaba de guanyar el primer premi Lisístrata de textos sobre la dona al XIV Festival de Teatre de Sitges. El premi li han donat per la seva obra 'El crit dins una capsa de cotó'.
A Art Flash va treballar amb d'altres guionistes, com Àlex Broch i Octavi Martí, per a mostrar als espectadors l'afició històrica a Catalunya pel compositor Richard Wagner i parlar de les primeres representacions de les seves obres que es van fer al Gran Teatre del Liceu. El 1980, amb els mateixos periodistes, Broch i Martí, Riera escriu el guió del capítol de la sèrie 'Els museus' dedicat al Picasso de Barcelona. També és seu el text del reportatge sobre la candidatura de Salvador Espriu al Premi Nobel.
Esclata l'èxit: 'Te deix, amor, la mar com a penyora'
És al 1975 quan el seu recull de contes 'Te deix, amor, la mar com a penyora', la fa conegudíssima. És un moment de canvi històric, la narrativa en català revifa i aquest primer llibre que edita, amb el mar com a protagonista, impacta els lectors.
Es tracta en realitat d'una carta. Carme Riera va explicar per què escriu cartes al programa Literal, presentat i dirigit per Raimon. A la conversa que mantenen, l'escriptora es queixa que, per les editorials, és més important un autor que surt a la tele que no pas qui escriu bé. També anuncia que està escrivint una novel·la de la que no en sap encara el títol, però que fa molts anys que prepara i no sap com sortirà.
Serà 'Dins el darrer blau', sobre els jueus conversos de Mallorca, i quan es publiqui, el 1994, serà la primera incursió de l'autora a la literatura històrica. A l'entrevista, Riera confessa que gaudeix escrivint i que ho fa per necessitat vital, perquè mira de trobar explicació al que no li agrada del món. Diu que potser, si el món li agradés, ja no escriuria.
'Encara no he fet res d'extraordinari'
L'any 1984, quan ja és una escriptora d'èxit i les edicions dels seus llibres se succeeixen, també traduïts al castellà, Carme Riera explica a la il·lustradora Núria Pompeia, a l'espai d'entrevistes 'Quart creixent', que no ha fet pas res d'extraordinari per merèixer la seva fama. En aquesta entrevista descobrim quan i on escriu, i que no li agrada gens que la interrompin quan dorm o treballa. També destaca alguns aspectes de la seva primera novel·la 'Una primavera per a Domenico Guarini'.
Un any més tard, el programa Retalls de temps va citar Riera al port de Barcelona. Mentre feia broma sobre la seva biografia, gaudia del vermut: declara que li agrada tant que el faria tres cops al dia, sempre amb cervesa i mirant al mar. En aquest programa també coneixem el secret de per què col·lecciona pedres i capses.
El 1994, el programa L'Odissea, mític espai de llibres i literatura catalana de TVE Catalunya, a càrrec de Lluís Quinquer i Montse Minobis, dedica un capítol a 'Dins el darrer blau'. L'autora ens explica perquè va escriure aquesta novel·la just on la va pensar, a la cala Deià de Mallorca.
Carme Riera es va estrenar com a dramaturga el 2010 amb la representació al Teatre Principal de Palma de 'Les darreres paraules', i l'any següent, l'espai Continuarà la va entrevistar perquè ja tenia una novel·la negra, 'Natura quasi morta'.
El 2013, va ingressar a la RAE i el 2018 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Balear. Aquest mateix any, és a Barcelona per Sant Jordi i recull un dels premis dolços del Continuarà, que vam veure a l'espai Punts de Vista.
A 'Noms propis', Carme Riera explica les seves dues o tres vides
Montse Busquets va rebre Carme Riera al plató d'entrevistes de Noms propis per escoltar l'autora. Sempre amb anècdotes noves o vivències que potser no havia explicat: els Reis mags, la seva mala relació amb els miralls, el fet de ser dona i d'una illa. Riera diu que no pot evitar viure les vides dels seus personatges, que dorm poc, que es desconcentra quan al tren la gent parla pel mòbil, que va ser hippie 'quan els hippies' i que posar per escrit allò que sents és una bona teràpia.
També al Punts de Vista vam celebrar els 25 anys de 'Dins del darrer blau', el desembre del 2019. Tània Sarrias va entrevistar Carme Riera, per parlar d'aquesta obra i hi vam descobrir que Riera hi volia demanar perdó per les humiliacions a què la societat mallorquina sotmetia els que tenen determinats cognoms. L'escriptora explica també què significa ser la lletra 'n' de la RAE.
Quan Sàrrias llegeix la llarga llista de premis que li han donat, com l'Atlàntida o la Creu de Sant Jordi, Riera contesta 'és perquè soc gran'.
Encara podem descobrir molts aspectes de la vida de Carme Riera, com que el llibre del què més va aprendre és 'El Quixot', com va dir-nos a 'Página 2', el seu gran desig de pau i de solidaritat.
Si l'amor de l'escriptora Carme Riera per la literatura va començar amb les rondalles mallorquines, molts han descobert l'amor per les lletres amb els seus contes i novel·les. Enhorabona, Carme Riera i molts d'anys!
