RTVE presenta 'José María Pou, el hombre que respira teatro', un nou documental d''Imprescindibles'
- El documental acompanya l'actor en el seu dia a dia durant setmanes, seguint-lo en la gestació de l'obra que té actualment en cartellera: 'Gegant'
- A l'acte van assistir José María Pou i personalitats del món del teatre com Josep Maria Flotats i Àlex Casanovas
'José María Pou, el hombre que respira teatro' és el nou documental d''Imprescindibles' dedicat a l'actor i director teatral José María Pou. Una producció pròpia de RTVE, escrita i dirigida per Elisabeth Anglarill i Hortensia Vélez, que s'estrenarà diumenge 16 de novembre a les 21:30h a La 2 i a RTVE Play. Dilluns 10 de novembre, s'ha presentat als cinemes Girona. A l'acte han assistit José María Pou, amics i familiars de l'artista i personalitats del món del teatre.
L'equip del documental, Hortensia Vélez, Elisabeth Anglarill i el productor Ángel Villoria, en la presentació van agrair a José María Pou la seva participació i la facilitat que ha posat en tot moment i, també, a tot l'equip que hi ha participat, per la seva implicació. A més, Anglarill va destacar: "Qualsevol procés creatiu és un aprenentatge i es pot tenir l'edat que es tingui, però la il·lusió que hem vist i viscut amb José María per un projecte, per la confiança que dona a l'equip i la seva generositat, és un aprenentatge que ens emportarem sempre". I dirigint-se a l'actor, va afegir: "La teva il·lusió com un nen i aquesta curiositat adolescent és un aprenentatge que jo m'emporto d'aquest documental".
Després de la projecció del documental ha tingut lloc el col·loqui entre José María Pou, Elisabeth Anglarill i Hortensia Vélez, conduït pel director d''Imprescindibles', Marcos Hernández.
Col·loqui sobre el documental 'José María Pou, el hombre que respira teatro', als cinemes Girona RTVE Catalunya
Durant la conversa Pou va explicar què li havia semblat el documental: "És l'única vegada que algú ha aconseguit callar-me del tot, deixar-me absolutament sense paraules i gairebé et diria sense respiració. Un dels grans avantatges que té el teatre és que no et veus a tu mateix treballar, amb la qual cosa no estic acostumat a veure'm. I alguns dels documents i seqüències que he vist aquí, us haig de donar les gràcies moltíssim per recuperar aquest material, és la primera vegada que jo les veig, no tenia ni punyetera idea de quina era la meva imatge mentre estava interpretant una funció determinada". "Moltes gràcies per pensar que podia interessar a l'audiència i al públic aquest recompte de les meves fites professionals. Moltes gràcies per permetre'm, RTVE, entrar en aquest catàleg per a la història que és la sèrie 'Imprescindibles'", va afegir.
Anglarill va explicar que el guió sorgeix de les converses amb l'actor: "L'obra 'Gegant' estava clar que anava a ser un fil conductor, però també ens parlaves del vincle amb la ciutat de Londres que després es veu en la teva carrera professional, d''El Rey Lear' com la teva obra cabdal, de Shakespeare... i ha anat sorgint, ens has donat tu el guió".
Per la seva part, Vélez va remarcar: "Nosaltres tenim un gran privilegi que és documentar i retratar vides que admirem i que són grandioses per a nosaltres i per a la resta del públic; i crec que José María és un gran actor i una gran estrella de la cultura. Hem d'agrair aquesta oportunitat que tenim en el món de la televisió de poder fer aquests documentals i de poder aprofitar el nostre gran arxiu i estar a prop de personatges com tu".
'José María Pou, el hombre que respira teatro'
La funció és un moment sagrat i irrepetible per a José María Pou, un home que respira teatre fins al moll de l'os. Seguir-lo en la gestació d'una obra i un personatge, des que el descobreix en l'escena londinenca fins a la seva consagració, una vegada més, sobre l'escenari, és un viatge captivador a les tripes de l'ofici de la mà d'un dels grans del teatre espanyol.
José María Pou atresora uns seixanta muntatges teatrals, i amb cadascun d'ells ha arribat fins a l'últim espectador a cada racó del país. Està considerat un dels grans de l'escena espanyola, amb títols inoblidables per a tot aquell que els hagi vist: 'El Rey Lear', 'A cielo abierto', 'Sòcrates. Juicio y muerte de un ciudadano' i 'El Padre'. Actor per damunt de tot, en teatre, cinema i televisió, també dirigeix, i és director artístic del Teatre Romea en l'actualitat. Amb el seu olfacte teatral descobreix èxits a Londres i Nova York, a la caça d'obres que estrena a Barcelona i Madrid.
Documental 'José María Pou, el hombre que respira teatro' al mig de l'escenari d'un teatre RTVE
'El hombre que respira teatro' és un cant a l'ofici. Perquè José María Pou no pot estar sense una obra entre mans. És un artista conscient que una funció és un fenomen viu, un espectacle únic, una cerimònia de la qual sap mesurar les respiracions i els aplaudiments del públic. L'actor és l'imant que el catalitza.
Pou viu entre telons, decorats i hotels de gira, però també entre lectures i treball incansable de la memòria i la gestualitat. Josep Maria Flotats diu de José María Pou que és un purasang: "Lliure a l'escenari i amb la qualitat interpretativa que el director busca". L'equip del documental ho confirma quan té el privilegi d'acompanyar-lo en el seu dia a dia durant setmanes, seguint-lo en la gestació de l'obra que té en l'actualitat en cartellera: 'Gegant'.
Pou s'ha fet a l'aixopluc de la cultura anglosaxona, del teatre anglosaxó i del més gran dramaturg de tots els temps: Shakespeare. Posseeix la biblioteca més rica i l'arxiu audiovisual més extens sobre l' escriptor anglès. Per això el documental l'acompanya a Londres on el seu olfacte el porta a identificar obres que després triomfen a l'escena espanyola; i a Stratford-upon-Avon, a la campinya anglesa, on peregrina fins a la tomba del bard "perquè a Shakespeare està tot".
El documental dona protagonisme a la paraula dels seus companys de viatge artístic, com Nathalie Poza, Juan Mayorga, Pablo Berger, Xavi Francés, Calixto Bieito i María Delgado, però sobretot, estudia el text 'Gegant' amb Pou, assisteix a la primera trobada amb la companyia, dirigida per Josep Maria Mestres, i a la primera lectura del text, als assajos, a l'estrena. Tot això per revelar a l'espectador aquesta pulsió que mou un actor que és una garantia a taquilla.
Finalment, també hi ha moments d'oci: per exemple, per discutir amb el director, actor, i amic, Mario Gas sobre la seva afició màxima: el teatre musical, del qual tots dos són experts indiscutibles.