Amor, coratge i superació, a 'Jo soc Erasmus'

• Miriam Rejas del Pino i Antonio Balguerías, protagonistes del programa, expliquen com va ser la seva estada d'Erasmus

Miriam Rejas del Pino, a 'Jo soc Erasmus'

'Jo soc Erasmus' mostra diferents històries que han sortit de les experiències viscudes gràcies a les beques Erasmus. Dirigit i presentat per Alicia Gómez.

'Jo soc Erasmus recupera aquest dijous dues històries carregades de sentiments. Una, marcada per l'amor i, l'altra, pel coratge i la superació davant les adversitats de la vida.

La Miriam Rejas del Pino és una terrassenca que ja mostrava de petita passió per l'art, però quan va insinuar a casa seva que volia estudiar Belles Arts la seva mare li va treure del cap, animant-la a trobar alguna carrera amb més sortides professionals. Durant un viatge amb l'institut a Florència va quedar enlluernada per les seves obres d'art i, en especial, pel David de Miquel Àngel. Va tornar decidida a estudiar Belles Arts i aquesta vegada la seva mare no s'hi va interposar. Es va matricular a la Universitat de Barcelona i, en aquells moments, l'única cosa que tenia clara era que volia ser artista.

Al setembre de l'any 2014, mentre feia tercer curs de carrera, va marxar amb una beca Erasmus a estudiar a Venècia durant sis mesos. En aquella època va treballar al Museu Peggy Guggenheim i a la Biennal d'Art. L'any 2015 es va graduar en Belles Arts amb matrícula d'honor i avui ha vist complert el seu somni: ser comissària d'art. Però en aquest marc romàntic que sempre envolta Venècia, mentre compartia habitatge amb tres estudiants va conèixer al fill de la propietària del pis i de seguida va sorgir l'amor entre els dos. Una nova passió que, junt amb l'art, l'ha fet quedar-se a viure a la ciutat italiana.

Arran de l'esclat de la bombolla immobiliària, l'Antonio Balguerías es va quedar a l'atur després de molts anys vinculat al sector de la construcció. Després de diverses proves i entrevistes per trobar feina no se'n va sortir i, a més, tenia una edat on les expectatives per trobar un nou contracte de treball eren força magres. Així que va decidir tirar pel dret: va marxar de Madrid, on vivia, per tornar a Jaén, a una finca familiar d'oliveres que havien deixat en explotació de tercers. L'objectiu: crear una marca pròpia d'oli d'alta qualitat. Sense tenir una formació específica en el sector agrícola, el primer que va fer l'Antonio va ser matricular-se a un curs per a joves agricultors dins un cicle formatiu de Grau Mitjà d'Elaboració d'Olis d'Oliva i Vins.

Més endavant va poder ampliar aquesta formació amb dues beques Erasmus a Itàlia i França: una més orientada a conèixer els processos de producció que fan servir els italians i l'altra per aprendre sobre comercialització. A poc a poc, l'Antonio intenta consolidar un projecte que fuig de la producció massiva d’oli, que és tan habitual a la província de Jaén. El seu projecte, anomenat Proyecto Socio, ofereix la producció d'un oli d'oliva de molt alta qualitat, fet a una finca sostenible mediambientalment que vol trobar un espai entre els 70 milions d'oliveres que es poden trobar a Jaén.