Jordi Pons, a 'Noms propis'

• Conversem amb l'alpinista sobre la seva passió per la muntanya i com ha canviat l'alpinisme
• "Ha arribat un punt en què s'ha perdut el sentit de l'aventura"

'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La " i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.

Jordi Pons visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per l'Anna Cler a qui explicarà com viu la seva passió per la muntanya que l'ha fet gaudir de pujar a grans cims de tot el món i també de com ha canviat l'alpinisme des que ell va començar fins avui dia. "Jo em considero alpinista més que escalador. Però, això no vol dir que no hagi fet escalades, evidentment, perquè tots els meus orígens són l'escalada, però un pas més endavant. Per mi, l'alpinisme integra més l'alta muntanya, el gel, la neu, la roca. És un tipus d'activitat mixta. Ha arribat un punt en què s'ha perdut el sentit de l'aventura. I pujar a l'Everest s'ha convertit en un circ. Els romans ja deien que l'aventura era la descoberta, l'exploració, fer front a les dificultats. Ara, actualment, les expedicions que s'estan fent a l'Himàlaia van a base de telèfons via satèl·lit i clients que en el campament base els han de dir quin grampó han de dur a la dreta i quin a l'esquerra, que van agafats d'una corda des de dalt a baix. Això no és alpinisme, aquest no és l'alpinisme que jo i els meus companys vam descobrir".

Jordi Pons és un alpinista, esquiador, cineasta i escriptor barceloní que, als seus 87 anys, encara continua pujant muntanyes i escalant perquè la seva vida continua sent l'alta muntanya. Va formar part del primer grup espanyol que va coronar l'Annapurna Est, el 1974. Una passió que, malgrat la seva edat, continua gaudint: "Jo no tinc cap culpa d'haver-me fet gran. Segueixo fent muntanya, segueixo escalant, fent esquí de muntanya, segueixo caminant i quan no practico coses importants me'n vaig a La Mola o al Matagalls, o a Montserrat. Penso que és una manera com una altra de viure la vida intensament, no arraconar-se i només viure dels records".

Jordi Pons i Anna Cler a 'Noms Propis' RTVE

Jordi Pons va començar a l'alpinisme quan tenia 16 anys. De petit ja feia esquí, seguint el seu germà gran i el seu pare, que van ser els seus referents i els qui el van acostar a la muntanya. "Jo vinc de l'època que era l'autèntica aventura, que el dia de fer l'ascensió al cim es tractava de baixar la cremallera de la tenda i mirar al cel i si estava estelat teníem tota la possibilitat d'assolir el cim. Avui en dia, això no passa. Si fa bon dia centenars de persones comencen a sortir cap a la muntanya. Això és unes ganes d'un ego, d'un mateix, que no sé si porta només a una satisfacció personal, però no aporta res més. De tota manera, practicar un esport que et permet la convivència amb companys, viure la vida amb aquesta intensitat, això només ho deu practicar el nostre esport i no sé si n'hi ha gaires més".