Raül Balam, a 'Noms propis'
- Raül Balam és cuiner amb dues estrelles Michelin del restaurant Moments de Barcelona, i fill de la també cuinera Carme Ruscalleda, de qui ha heretat la professió i també una manera d'entendre com fer la seva feina on el client és al centre de tot.
- "Som molt diferents, però molt semblants. Perseguim el mateix: la felicitat del client. Som molt temperamentals i xocàvem moltíssim. Quan ara hi penso veig que els vaig fer sentir molt malament. Quan la mare em va agafar la primera vegada i em va portar al restaurant, al 1996, em va presentar com un més, però jo era el fill del propietari i pels meus pares jo era un treballador. Vaig arribar a la cuina com a càstig, me'l van imposar perquè era molt mal estudiant. Però treballar amb les mans sempre m'ha agradat, crear sempre m'ha agradat molt i la cuina em va atraure moltíssim i, a més, em donava calés."
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Raül Balam visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per Anna Cler, amb qui parlarà de com veu com va acceptar la seva homosexualitat i com va enfrontar-se a la dependència a les drogues.
Raül Balam, de 43 anys, fa una cuina complexa i creativa alhora, els plats sorgeixen d'un particular procés creatiu: "Quan començo un menú, em compro una llibreta, dibuixo els plats i m'imagino com seran els gustos i un 75% de vegades, aquell dibuix és aquell plat, amb els gustos que m'havia imaginat." Balam també ha explicat a 'Noms propis' com va viure el moment quan els seus pares li van anunciar que el Sant Pau tancava: "Ha estat el projecte dels meus pares, jo he crescut amb ell, però és el seu, el premi de la seva vida. Ells mereixien parir-lo i matar-lo. Em va fer molta pena quan va tancar perquè era com perdre un germanet. Encara no hi he entrat des que van tancar. No puc, em costa."
"A la meva homosexualitat el que m'ha ficat més traves vaig ser jo. Quan ho vaig dir als pares, van reaccionar molt comprensivament i vaig tenir molt clar que si ells ho acceptaven, quin problema havia de tenir jo? D'altra banda, em vaig enganxar a totes les substàncies. Tinc un problema d'addicció i això és per a tota la vida. Primer has d'acceptar que tens la malaltia. Jo he hagut d'acceptar tal com sóc jo i és una cosa que ho ha de fer tothom, acceptar-se tal com és."
