TVE Catalunya emet el documental "Ciutadà Escarré"

• Aureli Marià Escarré va ser pare Abat de Montserrat en uns anys convulsos a Catalunya, en ple franquisme
• El documental repassa la seva vida, plena de contradiccions però també de fortes conviccions
• Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Andreu Castellet, Isabel Clara Simó, Jordi Carbonell, Raimon i Josep Maria Soler són alguns dels personatges que apareixen en el documental per referir-se a una figura clau de la història de Catalunya

"Ciutadà Escarré" és un documental dirigit per Jordi Marcos, amb guió d'Àngel Bereje.

El documental, una coproducció de TVE i TV3 repassa la vida de l'Abat Aureli Maria Escarré, una figura controvertida que va morir jove i a l'exili. Durant el documental, es van succeint els testimonis de persones conegudes i reconegudes d'aquest país que van conèixer el Pare Abat. A través d'ells es va construint la història cronològica d'un sacerdot al que li agradava el luxe del Vaticà, que en un primer moment va confiar en Franco per reconstruir l'església, tan malmesa durant la República, però que al final va renegar de la dictadura i va marxar a l'exili.

Aureli Maria Escarré té una biografia contradictòria. Isabel Clara Simó diu d'ell que va ser un home fidel i patriota. D'altres testimonis d'aquesta obra audiovisual destaquen d'ell la seva personalitat i la seva ment oberta. D'altres recorden com es va acostar a Franco durant els primers anys de la Dictadura però també com amb el pas dels anys va anar canviant d'opinió respecte el "El Caudillo" i va ser capaç, fins i tot, de rebutjar una oferta d'aquest per convertir-se en l'Abat de "El valle de los caídos".

A Escarré li fascinava el Vaticà i en alguns moments del seu pas com a Abat de Montserrat es va poder confirmar aquesta fascinació.

Escarré, però, i segons els testimonis que van apareixent en el documental era un home obert, profundament catòlic, català i demòcrata al que diuen que no s'ha fet prou justícia. Feia política a través de les seves homilies, demanant l'amnistia pels presos polítics, llibertat o justícia. Va ser capaç de dir en plena dictadura que si no hi ha una autèntica llibertat, no hi ha justícia. En una entrevista al diari "Le Monde" de França, el 10 de novembre de 1963, va deixar anar frases com "el poble ha d'escollir" advocant per una democràcia inexistent en aquell moment a Espanya o "el poble espanyol és més europeu del que es creu". Aquestes declaracions li van costar el títol d'Abat de Montserrat i es va veure obligat a marxar fora del país on la tristesa i la impossibilitat d’un retorn el van anar consumint fins la mort.