Ràdio 4 fa 50 anys: així va néixer la primera ràdio en català
- El 13 de desembre de 1976, Ràdio 4 sortia a l'aire com la primera ràdio pública a emetre íntegrament en català, enmig de la Transició espanyola
- Joan Albert Argerich, la primera veu de Ràdio 4
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Catalunya vivia els primers mesos de la Transició quan Jordi Arandes i Joan Munsó Cabús, director i sots-director de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya, van demanar per primera vegada una ràdio pública en català. Els van dir que no. I van tornar a preguntar. I els van tornar a dir que no.
Va caldre un canvi al capdavant de RTVE perquè algú digués finalment que sí. Va ser Rafael Ansón, acabat de nomenar director general, qui ho va desencallar: en la seva primera visita a Barcelona després de prendre possessió, va sentir la mateixa petició de sempre i, aquest cop, hi va dir que sí. Era el 4 d'agost de 1976.
Perquè el sí d'Ansón arribés a antena, calia també el vistiplau polític. Ansón va traslladar la proposta de reforçar l'oferta en català de RNE al ministre d'Informació i Turisme, Andrés Reguera Guajardo, i va comptar amb el suport del president del govern espanyol, Adolfo Suárez. RNE ja emetia a Catalunya amb Ràdio 1, Ràdio 2 i Ràdio 3; amb Ràdio 4 apostava, per primer cop, pel català com a tret diferencial.
“Bon dia, amics, benvinguts a Ràdio 4, l'emissora de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya que us parla en català“
Quatre mesos van bastar per convertir aquell sí en una emissora real. El 13 de desembre de 1976, dia de Santa Llúcia, Joan Albert Argerich va obrir el micròfon i va dir la frase que encara es recorda: "Bon dia, amics, benvinguts a Ràdio 4, l'emissora de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya que us parla en català". Ho va fer en directe, durant la retransmissió del Premi de les Lletres Catalanes, amb una sintonia composta per Josep Ferrer.
La segona ràdio en català des de la Guerra Civil
Amb aquell "bon dia", Ràdio 4 es convertia en la primera ràdio pública catalana de la història i només la segona emissora, després de Ràdio Olot, que emetia en català després de la guerra civil. Qui li va donar forma, programa a programa, va ser Pere Nin, aleshores cap de Programes de RNE a Catalunya i un dels seus principals impulsors.
La ràdio va néixer al carrer, no a l'estudi. En un país que reclamava llibertat, amnistia i estatut d'autonomia, Ràdio 4 va sortir des del primer dia a buscar sindicats, nous polítics i cultura emergent per obrir-los micròfon. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, en va celebrar el naixement i li va reconèixer el paper de pionera de la ràdio en català.
Cinquanta anys després d'aquell "bon dia", Ràdio 4 ha estat explicant i informant de tot el que ha passat a Catalunya sense deixar mai d'emetre en català, ni tan sols quan el tancament l'amenaçava. Ràdio 4 celebra unes Bodes d'Or que ningú, aquell 13 de desembre de 1976, hauria gosat donar per segures.
