Joan Albert Argerich, la primera veu de Ràdio 4

49è Aniversari Ràdio 4: Entrevista a Joan Albert ArgerichEscuchar audio
49è Aniversari Ràdio 4: Entrevista a Joan Albert Argerich
Juanfra Álvarez

"Bon dia, amics, benvinguts a Ràdio 4, l’emissora de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya que us parla en català". Amb aquestes paraules, pronunciades la matinada del 13 de desembre de 1976, Joan Albert Argerich va donar la benvinguda als primers oients de Ràdio 4. Aquella frase el va convertir en "la primera veu" de l’emissora, un títol que l’ha acompanyat durant gairebé cinc dècades.

La locució, però, no es va arribar a enregistrar aquella matinada. L’àudio que es conserva actualment és una recreació que Argerich va enregistrar anys després. Així ho va explicar ell mateix en una entrevista al programa Són 4 dies de Ràdio 4, coincidint amb el 49è aniversari de l’emissora.

Posada en marxa de Ràdio 4 només un any després de la mort de Franco

Ràdio 4 va començar les emissions només un any després de la mort del dictador Francisco Franco, en un moment de profunds canvis polítics i socials. La seva posada en marxa es va produir només dos dies abans del referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política, en plena transició cap a la democràcia.

En aquell context, l'arribada d'una emissora pública que emetia íntegrament en català va generar una gran expectació. En la mateixa entrevista, Argerich recorda que l’objectiu era deixar enrere una manera de fer ràdio encara molt marcada pel franquisme i construir un nou model comunicatiu en català.

El repte de fer ràdio en català

La llengua va ser un dels grans reptes dels primers anys de Ràdio 4. Una programació radiofònica íntegrament en català era una novetat i, després de dècades de dictadura, no era fàcil trobar un model lingüístic adequat per als mitjans de comunicació.

Argerich destaca el repte que va suposar decidir quin registre calia adaptar, si català acadèmic o la llengua del carrer. Finalment es va decidir apostar per una fórmula que van definir com "la tercera via": un català correcte i acurat, però alhora natural, planer i proper. Aquesta voluntat de construir un model propi va marcar la manera de fer ràdio i, segons Argerich, continua sent un dels grans reptes del català als mitjans de comunicació.

Els primers anys també van estar condicionats per les limitacions tècniques i de cobertura. L’emissora va anar ampliant progressivament la seva presència al territori amb la instal·lació de repetidors, mentre que entitats com Òmnium Cultural van col·laborar en el seguiment i la revisió lingüística de les emissions.

Una trajectòria marcada per la resiliència

Gairebé cinquanta anys després d’aquella primera matinada, Argerich continua vinculant la seva trajectòria professional a la història de Ràdio 4. Preguntat pel balanç de gairebé cinc dècades d’emissions, ho resumeix en una sola paraula: «resiliència».

Hem resistit malgrat que ens han volgut tancar fins a tres vegades

La frase resumeix també la història d’una emissora que ha hagut d’adaptar-se a diferents contextos polítics, socials i tecnològics i que, al llarg dels anys, ha superat diverses amenaces de tancament.

Per a Argerich, Ràdio 4 és una part essencial de la seva trajectòria professional i, alhora, el testimoni d’una transformació profunda de la societat catalana: la recuperació del català als mitjans públics, la consolidació de la ràdio en català i l’evolució d’una emissora que, gairebé cinc dècades després, continua resistint.

La seva veu va obrir les emissions de Ràdio 4 el 13 de desembre de 1976. Gairebé cinquanta anys després, aquella veu continua formant part de la memòria de l’emissora.