Maria Jesús Puerta guanya un premi de la NASA pel projecte 'Esperanza'
Programes
- El treball planteja donar una segona vida als residus de les missions del Programa Artemis mitjançant l’economia circular
- Descobreix a De Nit el relat de Cristina Carrillo sobre la pèrdua del seu fill al llibre Com si dormís
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Guanyar un premi de la NASA. Això és el que ha assolit la tarragonina Maria Jesús Puerta amb el projecte Esperanza, centrat a reduir els residus espacials que deixen les missions del Programa Artemis de l’agència nord-americana. L’enginyera de mines mai no havia imaginat que seria la guanyadora. Amb gairebé 57 anys volia convertir aquesta experiència en un exemple per als seus fills i demostrar que els somnis es poden complir a qualsevol edat. A més, el mèrit és exclusivament seu: no ha participat amb cap universitat, sinó que ha treballat sola amb el seu ordinador vell. La Sílvia Tarragona conversa amb ella sobre aquest assoliment al programa De Nit.
Vèncer el càncer
Fa set anys, a Maria Jesús li van diagnosticar un càncer de mama. Explica al programa de Ràdio 4 que la detecció va ser precoç, i per això, el va superar amb rapidesa. Aquell episodi li va canviar del tot la manera d’afrontar la vida, pocs dies abans de fer 50 anys. Des de llavors procura transmetre als seus fills que “a vegades les coses no passen com un espera, però sempre cal ser la millor versió d’un mateix”. El mateix principi que la va impulsar a presentar-se al concurs de la NASA.
El certamen, de presentar-se a guanyar-lo
“Explicarem als nens que la mama ha fet això“
Un dia, el marit de l’enginyera va llegir en un diari la convocatòria i ella va decidir inscriure-s’hi. Li va dir: “explicarem als nens que la mama ha fet això, i si ella ho aconsegueix, ells podran fer allò que es proposin a la vida”. El premi anava acompanyat d’una dotació econòmica de tres milions de dòlars reservada als participants dels Estats Units, un detall que Maria Jesús ni tan sols va saber. El que realment li importava era formar-hi part i rebre la valoració de la NASA.
El projecte planteja reduir les deixalles de les missions espacials de l’agència. El nucli d’Esperanza gira entorn de l’economia circular: donar una segona vida al que ja s’ha utilitzat. A la Lluna hi ha regolita lunar, una capa de pols i fragments que s’aixequen quan els astronautes caminen. Mitjançant la informació recopilada de missions anteriors, va aconseguir reunir 300 dades que li van permetre conèixer les característiques d’aquests minerals. La seva proposta és crear subproductes amb aquests materials, com ara convertir-los en formigó lunar, un recurs imprescindible a les expedicions. En total, de 4.500 kg de residus que hi entren, només en surten 50; la resta s’aprofita.
La lluna des de prop Getty Images
L’impossibilitat de continuar
El certamen encara té una segona fase que exigeix passar del projecte digital a un prototip físic. El que impedeix a Maria Jesús continuar endavant són les bases d’aquesta etapa: només hi poden concursar ciutadans dels Estats Units. L’alternativa seria col·laborar amb alguna universitat nord-americana, una opció que encara no ha decidit. Sigui com sigui, ella ja se sent profundament satisfeta pel reconeixement obtingut al seu esforç.
