Quan un nadó neix sense vida: el relat de 'Com si dormís'
Programes
- El llibre Com si dormís recull el testimoni de Cristina Carrillo, que va perdre el seu fill quan estava embarassada de nou mesos
- A De Nit, Sílvia Tarragona parla amb l'escriptora Pilar Eyre i el seu llibre Señoras bien, sobre l'edatisme
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La mort d’un fill acabat de néixer. Aquesta és la història que la psicòloga Cristina Carrillo explica al llibre Com si dormís. En aquesta obra relata i ens acosta a tot el que va sentir quan el seu fill Grau, després de nou mesos de gestació, va arribar al món sense vida. El relat tracta sobre el dol perinatal, l’acompanyament i l’aprenentatge d’un episodi que la va transformar completament a ella i a la seva família. Actualment, acompanya altres mares que han viscut la mateixa experiència. Al programa De Nit de Ràdio 4, conversa amb Sílvia Tarragona sobre aquests aspectes.
Com si dormís
El primer que tenia clar Carrillo en escriure el llibre va ser precisament el títol: Com si dormís: La història d’un nadó que neix sense vida. Una sensació per la qual passen moltes persones en veure un ésser estimat mort. En el seu cas, un cop va parir, va poder tenir en braços el seu fill i percebre que era com qualsevol altre nadó adormit. “No semblava mort”, comenta.
Un altre aspecte fonamental del dol perinatal, segons la psicòloga, és l’acompanyament i el tracte dels professionals. Que les llevadores permetessin als pares acomiadar-se d’en Grau va ser decisiu per afrontar el procés d’una manera més saludable. No només la van ajudar a ella, sinó també a la resta de la família. Per exemple, el seu ginecòleg, especialista en dol, li va donar un dels consells més útils per explicar al seu altre fill la mort del germà: dir-li la veritat sense ambigüitats. A vegades, fins i tot la mirada d’un nen pot aportar una perspectiva diferent i més esperançadora.
Una mare amb el bodi del seu fill Getty Images
La vivència de perdre en Grau va marcar un abans i un després en la vida de Carrillo, i per això se’n mostra agraïda. Li va donar força per afrontar un altre embaràs, el de la Nur, que va haver d’interrompre al cap de 17 setmanes per una malformació. Quan algú passa per situacions extremes de dol, com la mort d’un ésser estimat o una malaltia greu, “aprens a adonar-te de les coses boniques de la vida”, explica la psicòloga. “Evidentment, és un procés dur i vius a les tenebres, però quan pots sortir a la llum, ets com un au fènix”.
Suportar el dol perinatal
Per travessar totes les fases del dol és essencial trencar el bloqueig emocional. Un dels exercicis que recomana l’autora de Com si dormís és l’escriptura terapèutica. Escriure es converteix en una eina potent per buidar allò que costa verbalitzar. Expressar-se, segons Carrillo, és “treure fora la pressió”.
També resulta molt útil compartir-ho a teràpia i amb dones que hagin viscut una experiència semblant. El denominador comú de les pacients és la sensació de soledat i la por d’oblidar el nadó. Com que el dol perinatal és un dol invisible i sovint invalidat, es dificulta la seva superació. L’important, remarca la terapeuta, no és que “el temps ho cura tot, sinó allò que fas amb aquest temps”. Per això, tant ella com altres professionals treballen cada dia per ajudar les mares a superar-lo.
