Pilar Eyre sacseja els tòpics sobre l'edatisme a 'Señoras bien'
Programes
- Pilar Eyre presenta una novel·la divertida i reflexiva sobre un dels mals de la societat actual: l'edatisme
- “He escrito sobre algo que me ha dolido, que me ha hecho pensar y llorar", confessa la periodista al programa 'De nit' de Ràdio 4
Pilar Eyre torna a les llibreries per aquest Sant Jordi amb una nova novel·la: 'Señoras bien'. Una història divertida i vitalista amb la qual assegura haver gaudit i molt. Així ho explica durant una entrevista amb la periodista Silvia Tarragona al programa 'De nit' de Ràdio 4.
Un relat feminista amb un toc d'humor
Després de triomfar amb les seves biografies i amb novel·les d’èxit com 'Un perfecto caballero', Eyre torna amb una obra de ficció que reflexiona sobre la maternitat, el cos, el pas del temps i la necessitat de continuar vivint amb plenitud més enllà de la jubilació. L’autora proposa un relat valent que s’allunya dels clixés i que reivindica el dret de les dones madures a sentir desig i a viure històries d’amor.
“El libro surgió de una necesidad muy íntima de contar algo que me afecta a mí, a mis amigas y a todas las mujeres que están en esta franja de edad”, explica l’autora, que va confessar que feia temps que volia escriure “sobre una mujer mayor que no estuviera enferma, ni amargada, ni invisibilitzada”.
“¿Por qué cuando una mujer mayor se enamora o tiene una aventura es ridícula, y si lo hace un hombre es James Bond? “
Hi ha vida després de la jubilació
La protagonista, l’Andrea, és una arquitecta jubilada de l’alta burgesia barcelonina. Viu còmodament a la zona alta de la ciutat, manté una vida social activa amb un grup d’amigues de la seva edat i sembla haver assumit amb serenor el final de la seva etapa professional i sentimental. Però tot canvia quan la seva filla ha d’abandonar el despatx d’arquitectura familiar, i ella es veu forçada a reprendre l’activitat laboral. Aquest retorn inesperat a la feina li fa replantejar-se moltes coses: la seva relació amb la filla, la seva identitat, i el seu paper al món.
"Es una mujer que descubre que todavía puede amar, que todavía puede hacer cosas, que no está acabada. Me ha interesado mucho hablar de ese momento vital", comenta Eyre. El llibre, que barreja ironia i tendresa, esdevé una mirada crítica cap als prejudicis que pesen sobre les dones d’una certa edat, especialment pel que fa a la seva vida amorosa i sexual.
“¿Por qué cuando una mujer mayor se enamora o tiene una aventura es ridícula, y si lo hace un hombre es James Bond? ¿Por qué se considera que la seducción, el deseo, la pasión, son cosas de jovencitos? Yo quería romper con eso”, afegeix.
La novel·la és també una denúncia subtil de la pressió estètica que recau sobre les dones, fins i tot quan ja han superat la seixantena. “Nos pasamos la vida mirándonos al espejo. Tenemos que vernos guapas para gustar, para existir. Hay una dictadura de la belleza que nos persigue siempre. Yo quería mostrar cómo afecta eso a una mujer que ya ha vivido mucho, pero que todavía tiene muchas ganas de vivir más”, explica la periodista.
La burgesia barcelonina
A banda del relat individual, el llibre també retrata amb ironia la burgesia barcelonina: les converses banals entre amigues, les preocupacions per l’alimentació o el ioga, les classes de francès o d’història de l’art... però sota aquesta aparença lleugera, Eyre dibuixa una societat que no sap ben bé què fer amb les dones que ja no són joves, però tampoc estan disposades a desaparèixer.
“Vivimos en una sociedad que no nos quiere ver. Pero somos las que vamos al cine, al teatro, las que compramos libros. ¡Y nadie habla de nosotras!”, exclama, reivindicant amb orgull el perfil de la seva protagonista.
Pilar Eyre
La ciutat de Barcelona hi té un paper destacat, amb referències explícites a barris com Sarrià o Sant Gervasi, però també amb una certa crítica social: la protagonista viu en un entorn de confort que, tanmateix, no li aporta felicitat real. “En este libro también hay una mirada crítica a la clase a la que pertenezco. Con ironía, pero sin piedad”, admet Eyre.
“He escrito sobre algo que me ha dolido, que me ha hecho pensar y llorar. Pero también me ha dado fuerza. Espero que les pase lo mismo a quienes lo lean”, conclou.
Amb aquesta nova novel·la, Pilar Eyre consolida la seva veu com una cronista lúcida i compromesa amb el món emocional de les dones, capaç de retratar amb agudesa i sensibilitat les contradiccions del nostre temps.
