L'ús de la IA en salut mental preocupa els experts: diagnòstics erronis i dependència emocional
Programes
- Els experts alerten que la IA no pot substituir l’atenció humana en salut mental i denuncien diagnòstics erronis
- La doctora Esther Verdaguer en parla al programa 'De Nit' de Ràdio 4
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L’accessibilitat i disponibilitat constant de la intel·ligència artificial —i la seva capacitat per simular converses— ha fet augmentar notablement les consultes relacionades amb l’estrès, l’ansietat i la depressió a xatbots com ChatGPT. Així ho assenyala un estudi del Centre de Psicoteràpia Inèrcia, que alerta dels riscos potencials per a la salut mental quan aquestes tecnologies s’utilitzen sense la supervisió d’un professional.
Entre els principals problemes identificats hi ha la falta de detecció de crisi i urgència psicològica, la falsa percepció de relació terapèutica, rebre consells erronis o inadequats o la falta de supervisió.
Centrar-se en una acció física pot ajudar a reduir l'angoixa
Principals riscos detectats
Entre els perills identificats, destaquen:
- La incapacitat per detectar situacions de crisi o urgència psicològica
- La falsa percepció d’una relació terapèutica real
- La possibilitat de rebre consells erronis o inadequats
- La manca total de seguiment professional
Això pot derivar en una dependència emocional cap a la IA, especialment entre els més joves.
La psicoterapeuta Esther Verdaguer, entrevistada al programa De nit de Ràdio 4, adverteix que molts adolescents d’entre 12 i 18 anys arriben a teràpia després d’haver confiat en respostes automatitzades i haver rebut diagnòstics equivocats. "La màquina pot semblar empàtica i escoltadora, però no té criteri clínic ni coneix la història personal de la persona que consulta", apunta.
Ús complementari, però amb límits clars
Tot i els riscos, els experts reconeixen que la IA pot tenir un paper complementari, especialment per detectar senyals d’alarma, com paraules relacionades amb el suïcidi o la desesperança, en cerques o missatges. “Però és fonamental que aquestes alertes arribin a una persona real que pugui oferir un acompanyament humà i adaptat a cada situació”, insisteix Verdaguer.
Un usuario emplea ChatGPT. EFE/Ballesteros
L’impacte de la pandèmia i la manca de recursos
Després de la pandèmia de la covid-19, la necessitat d’atenció psicològica ha crescut molt, però la manca de professionals ha empès moltes persones a cercar ajuda en solucions tecnològiques. Els especialistes, però, insisteixen: aquestes eines no poden substituir la teràpia ni serveis com el Telèfon de l’Esperança, que compta amb persones reals formades per intervenir en situacions de crisi.
Propostes de futur
L’estudi d’Inèrcia i diversos professionals plantegen mesures per abordar aquest repte:
- Protocols híbrids, amb un primer cribratge fet per IA però amb derivació obligatòria a especialistes en casos sensibles.
- Educació digital per informar la ciutadania dels límits d’aquestes tecnologies.
- Increment dels recursos públics en salut mental, per evitar que la falta d’atenció empenyi les persones a cercar solucions automàtiques.
L’ús massiu del xatbot mèdic "Doctor IGTP" a Lleida —amb més de 1.200 usuaris en pocs mesos— evidencia com la innovació sovint avança més de pressa que la regulació i la consciència col·lectiva. “La intel·ligència artificial pot ajudar”, conclou Verdaguer. Però el que queda clar és que mai podrà substituir l’empatia real ni l'experiència d'una persona.
