Molawa VIII: el nom darrere del "negre de Banyoles"
Programes
- El documental El negre té un nom, de Fèlix Colomer, reconstrueix la vida de Molawa VIII, exhibit durant dècades al Museu Darder de Banyoles
- El doctor Alphonse Arcelin va denunciar l’exhibició del ‘negre de Banyoles’ i va fer possible que fos enterrat
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Molawa VIII, és el nom del ‘negre de Banyoles’. Així es presenta al documental de Fèlix Colomer El negre té nom, que repassa la trajectòria de qui va ser cap d’una comunitat a Sud-àfrica abans de ser dissecat i exhibit al Museu Darder de Banyoles. La seva figura va romandre darrere d’un vidre des del 1916 fins a l’any 2000. Al programa L’entrellat, presentat per Samanta Villar, es reflexiona amb el director català sobre la història de Molawa i sobre el paper clau del doctor i activista Alphonse Arcelin, qui va lluitar durant anys per retornar-li la dignitat.
La història d’en Molawa
Molawa VIII liderava la tribu Dithakong, al sud del continent africà. Contràriament al que s’havia afirmat fins ara, no era d’ètnia boiximana, de Botswana, sinó originari de Sud-àfrica. Dos germans francesos van exhumar el seu cadàver quan tenia 27 anys, sense cap autorització familiar. Aquell mateix dia el van traslladar al Museu de Sud-àfrica, on li van treure els ossos i els òrgans i el van dissecar per a l’exhibició pública. Posteriorment, va ser exposat a París i a diferents ciutats europees durant vuit dècades. El 1916, Francesc Darder, veterinari i col·leccionista d’animals, el va comprar per integrar-lo en la nova col·lecció del museu de Banyoles que portava el seu nom.
El combat d’una vida
Si el cos de Molawa va poder descansar en pau va ser gràcies al veritable protagonista del documental: Alphonse Arcelin, un metge de Cambrils d’origen haitià. Malgrat haver estat víctima d’una estafa que el va abocar a l’embargament i a morir lluny dels seus, va aconseguir mobilitzar institucions, mitjans de comunicació i entitats internacionals. Gràcies a la seva determinació, l’any 2000 la UNESCO va emetre una resolució que condemnava l’exhibició del cos com una pràctica indigna.
El doctor Alphonse Arcelin al documental
“En realitat, duia pantalons i jersei“
Un dels principals arguments d’Arcelin era la manera com es desfigurava la identitat dels africans en contextos museístics. Fèlix Colomer parla obertament de “racisme científic”: una estratègia sistemàtica per reforçar la superioritat blanca. “El van vestir amb un tapall i una llança quan, en realitat, duia pantalons i jersei”, explica. A més, es va recórrer a l’ús de betum per enfosquir-li la pell, perquè semblés “més negre”, afegeix el director.
Una comunitat dividida
La campanya impulsada per Arcelin va topar amb l’oposició d’una bona part de la població de Banyoles. Al documental, Colomer recupera el testimoni d’alguns veïns que, tres dècades després, continuen defensant l’exhibició d'un cos com a element patrimonial i desvinculen el cas de qualsevol discriminació. L’any 2000, només un banyolí va denunciar públicament que l’exposició era racista; després de sortir la televisió catalana, va quedar-se tancat a casa durant una setmana per la pressió social.
El seu comiat
L’enterrament de Molawa va tenir lloc a Botswana, territori que aleshores es creia el seu lloc d’origen. A la cerimònia hi van assistir més de dues mil persones, inclòs el primer ministre. Segons Colomer, “la gent estava emocionada perquè, per fi, aquella figura era reconeguda com una persona amb dret a descansar”.
Molawa va ser enterrat en una cerimònia amb més de dues mil persones
Tot i això, la família sud-africana del líder tribal rebutja traslladar-lo al seu lloc d’orígen. Els habitants de Dithakong consideren que el seu esperit ja ha patit prou. De fet, Molawa significa ‘el que patirà’. Avui, allà on descansa, Molawa deixa de ser un símbol de patiment per esdevenir un referent de memòria i justícia.
