Jaime Lorente: "Aquesta pel·lícula m'ha obert els ulls"
- Jaime Lorente encarna un personatge atrapat entre la culpa i la redempció a 'Hamburgo'
- L'actor denuncia la precarietat del sector i les dificultats de l'ofici


Jaime Lorente, un dels actors més potents del moment a Espanya, presenta 'Hamburgo' el seu nou projecte cinematogràfic. A Xavifòrnia de Ràdio 4, parla de la seva evolució com a actor i del que significa aquest pas en la seva carrera per ell.
Amb un carisma desbordant i una carrera que no para de créixer, Lorente explica que el fet de treballar en projectes amb càrrega dramàtica li ha permès aprofundir en la complexitat del bé i del mal. "Aquesta pel·lícula m’ha obert els ulls", ha dit resumint l’experiència transformadora que ha viscut durant el rodatge.
Dures realitats
Germán no és un conductor corrent: és l'encarregat del trasllat de dones que treballen com esclaves a clubs a la Costa del Sol. Segons l'actor, la història, malgrat ser dura, l’ha ajudat a entendre millor certes realitats invisibilitzades per la societat.
"La pel·lícula no busca denunciar, sinó exposar. I això exigeix neutralitat interpretativa", ha dit insistint en la importància de no imposar judicis morals sobre els personatges que interpreta.
Parlant sobre el seu personatge, atrapat entre la culpa i el desig de redempció, Lorente ha subratllat com aquest rol el va obligar a enfrontar-se a emocions molt humanes.
"La família és una brúixola", ha declarat, tot afegint que les experiències compartides amb el director i els companys de rodatge, com Roger Casamajor, han estat fonamentals per a construir vincles reals dins i fora del set.
La precarietat del sector
L’actor també ha reflexionat sobre les dificultats de l’ofici i la precarietat creixent dins del sector: "És molt dur viure de la professió. Hi ha una pèrdua de respecte cap a l’actor i cap al procés creatiu. S’està apostant per cares conegudes o influenciadors abans que per professionals formats".
Jaime Lorente a 'Hamburgo'
Amb una visió crítica, però honesta, Lorente ha denunciat una tendència creixent a banalitzar la professió a favor de l’impacte immediat i ha expressat preocupació per la substitució del rigor artístic per la viralitat. També ha admès que la sobreexposició a les xarxes socials genera una pressió emocional difícil de gestionar.
"Hi ha una necessitat de comentar-ho tot, de tenir una opinió sobre tot. Però a vegades el que un sent no agrada, i això condiciona molt", ha apuntat.