Llum verda per drogar: substàncies que han deixat de ser droga

Moltes de les actuals drogues d'abús van iniciar la seva carrera social com "utilíssims" i benèfics medicaments. Tal és el cas de l'heroïna, la cocaïna, o les amfetamines. A finals de segle XIX, el cannabis o haixix es trobava present a totes les farmacopees occidentals. La cocaïna va ser comercialitzada com a medicament als Estats Units el 1882.

A l’actualitat, algunes drogues il·legals s’estan recuperant per ús mèdic, com la ketamina o el LSD, no sense entrebancs. I enmig d’això un corrent creixent demana una política de drogues diferent i molta més informació.

Atacs de pànic, pors, depressió i angoixa són medicats amb ansiolítics o hipnòtics que, de no haver un control, poden generar dependència i acostumar al cos de les persones. Es calcula que un 11% de la població els consumeix regularment amb o sense recepta, segons un estudi realitzat al 2018 pel Ministeri de Sanitat. Espanya és un dels països on aquest tipus de medicaments es prescriuen més. Al 2019 el consum d'ansiolítics ha crescut un 4,5%.

Mentre que substàncies com l'alcohol com el tabac estan regularitzats la pregunta seria si penalitzar el consum de certes substàncies serveix per a alguna cosa o si hauríem de deixar la prohibició de costat.

Amb el debat de la legalització del cànnabis s'obre la polèmica. El marc regulador genera una inseguretat jurídica en no especificar clarament quina tenència de droga és pel consum i, per tant, lícita, i quina no. És paradoxal que el consum de les drogues en si no es castiga, però sí es multa si un ho fa a l'espai públic i tanmateix es persegueix la mateixa adquisició que, és clar, es fa el mercat negre.

El programa del dimecres 26 de maig de "Després del Collapse" revisa aquesta prima línia entre medicaments i drogues. Què fa que una substància sigui una droga o un remei? Com ha canviat això a través de el temps? Podríem, doncs, variar el concepte i l’estatus legal que tenim de certes substàncies que ens modifiquen l’estat de consciència?

Samanta Villar i Luis Quevedo, al costat del seu equip de redactors aborden aquest tema amb importants especialistes. Convidats: Oscar Parés Franquero, filòsof i antropòleg, Jordi Blanch, director del Pla de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat, Josep Maria Ferigcla, Dr. en Antropologia, President de la Societat d’Etnopsicologia Aplicada i president de la fundació JM Ferigcla; i José Ángel Plaza, advocat especialitzat en legislació vinculada a les drogues.

Programa especial de “Desprès del col·lapse”, dimecres 26 maig a les 20h a Ràdio4.