Samantha Hudson: "Hem de transformar l'esquerra en una cosa desitjable"
I ara què?
- L'artista Samantha Hudson està convençuda que el progressisme resistirà davant l'auge de la ultradreta
- L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, descarta tornar a la primera línia política
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La cantant Samantha Hudson no es mossega la llengua. Creu que davant l’auge de la ultradreta, el progressisme pot resistir. Així ho diu al programa presentat per Sílvia Abril, I ara què?: "Hem viscut al llarg de la història moments molt més complicats que aquest, amb una repressió molt més latent. I, llavors, què ens fa pensar que ara no resistirem o sobreviurem?”. “Hem de transformar l'esquerra en una cosa desitjable una altra vegada”, assegura l’artista mallorquina que considera que els vincles entre el feminisme, l’activisme LGTBIQ+, el progressisme i els “de la classe treballadora conscienciada i desperta són molt més forts que qualsevol tecnòcrata feixista que vingui.”
Una regressió al passat
Segons la cantant, una part de les noves generacions viu una "regressió al passat" i se senten discursos dient que amb Francisco Franco es vivia millor. Per exemple, el baròmetre del CIS de novembre de 2025 mostra que un 20% de joves d'entre 18 i 24 anys valoren positivament la dictadura. Davant d'aquest pensament, Samantha Hudson reacciona: “Però què dius que amb Franco què? Si necessitaves un marit per anar al bany...”
“Crec que no s’explica en l’àmbit acadèmic massa bé el que va ser la dictadura i, llavors, una població que no coneix la seva història, està condemnada a repetir-la”, comenta la mallorquina. A més, considera que el context geopolític, la problemàtica de l’habitatge i el futur incert genera desesperança. Amb desesperança i inestabilitat, segons diu Hudson, “no pots pots construir la teva identitat i si no tens una identitat, la ultradreta ve i t'ho posa molt fàcil”. Ser una dona o un home tradicional és la resposta a la pregunta “No saps qui ets?”.
“Som molt més a prop d'estar en una situació de sense sostre que dels grans milionaris “
L’artista creu que com és difícil culpar a les elits de la “misèria de la teva vida”, “et convencen que el problema és del qui tens al costat i del qui tens per sota". Tanmateix, expressa, "la realitat és que som molt més a prop d'estar en una situació de sense sostre que dels grans milionaris que ara admira la generació més jove”.
La política fora de les institucions
Per a Samantha Hudson l’activisme és important per fer front a l’extrema dreta: “Les institucions són molt importants perquè hi ha un poder legislatiu i jurídic que ens ha de garantir uns drets. Aquí és on entra el paper de l'Estat, però jo crec que parar un desnonament és una forma de política, fer barri, col·lectivitzar-se un sindicat d'habitatge...”. “Anar a un programa i tenir un discurs això és una forma de fer política”, afegeix.
La cantant considera que hi ha “diferents fronts de batalla” i que cadascú ha d’actuar des d’on li resulti “més natural i orgànic”. “Jo crec que el meu lloc està en l'art, en la música, en la performance; donar una xerrada en un institut, en una universitat...”, reafirma.
Sílvia Abril conversa amb Samantha Hudson i Ada Colau a 'I ara què?'Sílvia Abril conversa amb Samantha Hudson i Ada Colau a 'I ara què?' Cris Palomar Cris Palomar
Des de l'altaveu que suposa un programa de televisió com I ara què?, Samantha Hudson denuncia les transformacions que pateixen moltes ciutats, com Magaluf, arran de la massificació turística. Li molesta que el municipi on va néixer sigui per als turistes i no per a la gent que hi viu: “El meu pare és cap de manteniment i la meva mare netejava els hotels. Llavors, jo he vist tota la meva vida com venen aquests turistes, transformen la ciutat, el poble, el barri... en un parc d'atraccions per a ells. És un model econòmic construït al voltant de la seva experiència i la gent local ha de treballar per afavorir aquesta experiència. I això és injust.”
“Mempipa que surtin aquests feixistes a la televisió dient que els immigrants il·legals venen a robar-nos el treball“
L’artista també denuncia les postures xenòfobes respecte a la immigració pobre: “M'empipa que surtin aquests feixistes a la televisió dient que els immigrants il·legals venen a robar-nos el treball, a transformar la nostra cultura i a imposar-nos les seves vivències i la seva llengua. I jo penso: «Això és el que estan fent els alemanys a Mallorca»!” “Tu passeges per Magaluf i t'atenen en anglès. En lloc de pa amb oli, tens un English Breakfast. Si vols treballar, prima que tu parlis alemany i anglès nadiu. Llavors, qui treballa són els fills de nadius alemanys immigrats”, assegura. “Qui ve a imposar-nos la seva cultura, el seu llenguatge i treure'ns la feina: limmigrant pobre que està escapant d'una situació desfavorida o aquests sense vergonyes que venen en creuers a transformar tot en un «hervidero de basura?», reflexiona
Sens dubte, Samantha Hudson tot i que no pensi fer política desde les institucions, la fa des de fora: des dels escenaris i també des de I ara què? amb el seu discurs per intentar “transformar l'esquerra en una cosa desitjable”.
