Catalunya s'enfonsa en la pobresa per l'habitatge
- Un milió de persones cauen en pobresa severa després de pagar el lloguer
- La FAVB denuncia una bombolla especulativa amb 600 promocions i milers de desplaçaments involuntaris
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Barcelona evidència de manera flagrant les dues cares de la moneda de la crisi de l'habitatge. Mentre milers de famílies cauen en pobresa extrema després d’afrontar el lloguer o són expulsades o desplaçades forçosament dels seus barris pels alts preus, la ciutat continua acumulant més de 600 promocions immobiliàries vinculades a moviments especulatius.
Segons l’últim informe de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), 180.000 persones han perdut casa seva per no renovació del contracte entre el 2016 i el 2024, una xifra que evidencia una emergència habitacional sense precedents.
El pes asfixiant del lloguer
L’habitatge és avui el principal factor d’exclusió social. Un milió de persones a Catalunya cauen en pobresa extrema després de pagar les despeses associades a l’habitatge.
L’augment de preus condemna gairebé dos milions de ciutadans a situacions de precarietat, amb condicions límit com l’amuntegament: el 13% de la població viu en menys de 15 m² per persona.
Aquesta vulnerabilitat genera inestabilitat crònica i, segons el president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, alimenta l’individualisme social: "els missatges simplistes, la desinformació i l'ús polític de la por fragmenten la convivència, erosionen la democràcia i fan que la confiança vagi cap avall".
D'altra banda, els joves continuen sent un dels col·lectius més castigats: l’edat d’emancipació es manté bloquejada al voltant dels 30 anys.
Una bombolla especulativa
La FAVB alerta d’una bombolla especulativa que avança “colonitzant” Barcelona. L’informe detecta més de 600 promocions especulatives que han provocat el desplaçament de 19.700 persones.
“🏡 A Barcelona hi ha més de 600 promocions especulatives, segons la @FAVBcn | @RTVECatalunya pic.twitter.com/XH3VIYkM1e“
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) November 27, 2025
Aquestes operacions es concentren allà on l’habitatge protegit és escàs, com l’Eixample, però també comencen a afectar altres barris. L’entitat denuncia el “segrest” del parc residencial, destinat cada vegada més al lloguer de temporada, i l’absència d’un parc d’habitatge protegit suficient.
Un parc d’habitatge protegit insuficient
Barcelona només té 15.956 habitatges protegits, i això suposa menys del 2% del parc residencial (lluny del 15-20% europeu). El problema s’agreuja perquè gairebé la meitat perdran la qualificació abans del 2068.
Entre el 2038 i el 2068, es desclassificaran 7.407 habitatges, un 45% del total.
A nivell territorial, la concentració és molt desigual:
• Sant Martí – 30%
• Sant Andreu – 17,8%
• Nou Barris – 14,4%
Mentrestant, districtes com Gràcia, Les Corts, l’Eixample o Sarrià-Sant Gervasi no arriben ni al 2,5%.
