Ada Colau descarta tornar a la primera línia política: "En els temps que corren, és molt dura"
I ara què?
- L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, reflexiona a I ara què? sobre el seu llegat polític
- La també activista defensa el seu model de ciutat: "No me'n penedeixo ni un sol dia del que vam fer"
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Ada Colau ha descartat tornar a la primera línia política. "La primera línia en política, en els temps que corren, és molt dura i per les dones, que no tenim els poders econòmics fàctics al darrere, és més dura encara", ha explicat al programa I ara què?, de La 2Cat, amb Sílvia Abril.
L'exalcaldessa de Barcelona ha recordat també les "querelles falses que després van acabar arxivades", també les "fake news i el discurs d'odi a les xarxes" i tots els reptes que va haver de fer front des d'aquella primera línia política. Colau ha assegurat que ara viu molt millor sense tota la responsabilitat del poder: "Ara, la gent em veu pel carrer i quasi cada dia, encara ara que ja han passat gairebé tres anys, em diuen: 'És que fas molt millor cara".
Sílvia Abril rep l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al programa 'I ara què?'. Cris Palomar Cris Palomar
Colau defensa el seu llegat
La també activista ha repassat amb Sílvia Abril les grans transformacions que va impulsar a la ciutat de Barcelona, tot recordant l'oposició que van generar en el seu moment. "Vam fer un munt de coses. Ens hauria agradat fer-ne més encara, però vam fer milers d'habitatges, vam pacificar carrers com el del Consell de Cent i molts altres", ha enumerat.
“No me'n penedeixo ni un sol dia del que vam fer“
La també activista ha posat èmfasi també en l'ampliació del transport públic i "la connexió del tramvia": "No me'n penedeixo ni un sol dia del que vam fer." Colau també ha reflexionat, tres anys després de deixar l'alcaldia, sobre la paradoxa entre l'oposició que van generar aquestes intervencions en l'urbanisme llavors i l'opinió actual: "Ara tothom està encantat... Aquestes coses que passen..."
La síndrome de la impostora
Preguntada per com es va sentir quan va entrar per primer cop al despatx, Ada Colau ha remarcat especialment el sentiment de responsabilitat. "La responsabilitat de sentir que estàs representant a molta gent que no s'havia sentit representada fins aquell moment", ha rememorat.
“Vaig ser la primera dona bisexual de classe popular humil“
Però també recorda com va haver de trencar unes quantes barreres: "En aquell lloc jo era la primera dona bisexual de classe popular humil. Eren moltes excepcions per primera vegada. Aleshores jo venia allà amb la meva síndrome de la impostora."
“Es permeten comentaris que en un home no es permetrien“
Aquestes sensacions, ha expressat, es van veure incrementades pel fet de sentir-se en "un lloc que està habitualment dominat per senyors que s'encarreguen també de fer-te sentir la síndrome de la impostora; que es permeten comentaris que en un home no es permetrien i que, en canvi, sembla que amb tu siguin gratis."
L'artista Samantha Hudson conversa amb Sílvia Abril i l'activista Ada Colau. Cris Palomar Cris Palomar
Deixar la política
L'artista Samantha Hudson també ha compartit algunes reflexions amb Colau al programa I ara què?, de La 2Cat. Amb l'humor que la caracteritza, no ha dubtat a afirmar que "el secret per a la bellesa és no estar en política". L'exalcaldessa ha matisat, en la línia de l'actriu: "No ens podem resignar a aquesta idea, però en el meu cas, sí."
“A mi m'encanta que me la suï tot, però literal“
"Em paren sobretot dones pel carrer i em pregunten: 'Quina dieta has fet?'", ha afegit l'activista, que no ha seguit cap mena de tractament. Sílvia Abril ha comentat també que l'estrès, no dormir, "i no ser feliç, inflama". "La inflamació és el gran enemic i, en el moment vital que estem, que estem ja al voltant dels 50, jo 55 a punt de fer...", ha afegit la presentadora. Ada Colau, en canvi, ha insistit també que a aquesta edat arriba una etapa "llibertat". "I a mi m'encanta que me la suï tot, però literal", ha rematat Abril.
La llibertat que dona també el no ser a la primera línia política i poder mantenir converses disteses sense la pressió d'encapçalar titulars, els comentaris de les xarxes socials, la pressió judicial... Tot això ha quedat enrere...
