Berto Romero, humorista: "Jo no em considero graciós"
I ara què?
- El còmic Berto Romero explica com es va adonar que volia dedicar-se a l'humor
- Els pares del cantant Miky Núñez van obligar-lo a estudiar música quan era petit
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Segons l’humorista Berto Romero hi ha dos tipus de comediants: els que es creuen graciosos i els que no. Ell pensa que està en el segon grup: “Jo no em considero graciós”. Al programa I ara què?, presentat per Sílvia Abril, explica que intenta suplir aquesta falta d’humor treballant molt.
La seva història d’origen
Malgrat que Berto Romero diu que no és graciós, des de petit ha fet riure els qui l’envolten. De fet, al programa relata com va ser la seva “història d’origen” quan es va adonar que la gent reia pel que deia.
Segons detalla el guionista, quan ell tenia cinc o sis anys, la seva mare l’enviava a comprar a una botiga que estava situada molt a prop de casa seva. “100 grams de formatge tallat fi”, li demanava. El botiguer tallava el formatge a mà per fer les rodanxes fines, però li sortien per la meitat. Romero, que es considera molt endreçat i quadriculat, va adonar-se que no les tallava senceres. “Estava la botiga plena de gent i jo vaig dir: «José, m'ha dit la meva mare que vol el formatge fi, no ratllat». Ho juro que amb zero intenció de ser graciós”.
Després d’aquella frase, l’humorista explica que la resta de clients van començar a riure i li van donar caramels i bombons. Va ser en aquell moment quan, sense entendre exactament el perquè, va saber que hi havia “un mecanisme”: havien celebrat les seves paraules i havia guanyat una recompensa.
Sílvia Abril i Berto Romero al programa 'I ara què?' Cris Palomar Cris Palomar
Dibuixant de còmics: el seu somni
Des de petit, Berto Romero va canalitzar el seu humor a través del dibuix: “Fins als 18 anys, jo tenia ben clar que seria dibuixant de còmics i la meva forma expressiva, humorística i narrativa no era de cara al públic, era cap a dins.”
“Fins als 18 anys, jo tenia ben clar que seria dibuixant de còmics “
L’humorista explica que ensenyava els còmics als seus pares i a la seva germana. Mentre que els llegien, esperava la seva reacció per esbrinar què els havia fet riure. “Quan vaig descobrir que jo sobre l'escenari feia riure, clar, això és molt més ràpid. Ja no has de tirar-te tota la tarda dibuixat o una setmana per fer un còmic. No, era immediat i ho vaig deixar. Vaig deixar de dibuixar”, relata.
Berto Romero passava tot el dia dibuixant, però no va tornar a fer-ho des de llavors. Tanmateix, fa tres anys quan va crear la sèrie El otro lado, va fer un diari del personatge: “Vaig començar a escriure, retallar i enganxar coses i a fer dibuixos”. D’aquesta manera, també complia amb la seva intenció de deixar de fer servir aparells tecnològics en el seu dia a dia.
“Vaig tenir la sensació que estava tot el dia com produint“
El guionista ha tornat a dibuixar de “forma molt íntima, com un refugi”. El que dibuixa i el que escriu a la llibreta no serveix per a res. "Com que tenim aquesta feina tan agraïda, però alhora tan exigent en què hi ha un programa de ràdio amb l'Andreu Buenafuente, un altre que estic escrivint un guió per a una sèrie que és maquíssim, el teatre..., arriba un moment que totes les idees que tens les intentes derivar a alguna cosa”, comenta. “De sobte, vaig tenir la sensació que estava tot el dia com produint”, afegeix.
“M'encanta dibuixar i saber que no ho ha de mirar ningú“
La seva llibreta on, per exemple, reflecteix els somnis que ha tingut, no la llegirà cap persona. “M'encanta dibuixar i saber que no ho ha de mirar ningú, que el que escrigui allà no és publicable, no és compartible, no l'ha de jutjar ningú. Això és molt bonic”, sentencia Berto Romero.
