Miki Núñez: "Els meus pares em van obligar a estudiar música perquè em deien que la música em faria lliure"

Estudiar piano, l’inici de tot

La mare del Miki és professora de castellà a l'ESO, però sempre havia volgut tocar el piano, per això li va obligar a estudiar l’instrument quan era petit. Un dia, li va dir que li havia apuntat a classes. “Mama, jo vull ser lliure”, li va qüestionar ell, però la mare tenia una resposta: “Si un dia et tanquen en una habitació i en aquella habitació hi ha tu i un altre nen, i us tanquen amb clau i diuen d'estar tres hores aquí tancats i hi ha un piano al mig de l'habitació. Qui és més lliure: qui pot escollir passar l'estona tocant el piano o l'altre nen que no sap tocar el piano?”. Amb el temps, l'artista va tenir la llibertat de poder decidir dedicar-se a la música perquè, com diu, “poder escollir és el que et fa lliure de veritat”.

“Poder escollir és el que et fa lliure de veritat“

Malgrat que la seva mare volia ser música, mai s’hi va dedicar. El seu pare tampo. És gerent d'una funerària. Un tiet avi seu sí toca la guitarra, però l’artista no ha rebut la influència musical dins de l’àmbit familiar. Recentment, Núñez va descobrir en el programa Quanta guerra!, presentat per Andreu Buenafuente, que el seu besavi era director d'orquestra d’un poble.

No només en Miki es dedica al sector musical, el seu germà petit també. És guitarrista i productor. A I ara què?, el cantant assegura que va intentar entrar al Conservatori de Terrassa cinc vegades fent un examen d’ingrés i que el seu germà ho va aconseguir a la primera. “Era un puto moc i havia tocat la guitarra una miqueta a casa perquè jo la tocava...”, detalla.

Operación Triunfo, on va ser més feliç que mai

Miki Núñez no va estudiar música al Conservatori, però sí que va aconseguir entrar a la Acadèmia d’Operación Triunfo. “Jo no he sigut mai tan feliç com ho vaig ser allà a dins. No he tornat a experimentar la felicitat que jo vaig experimentar aquells tres mesos”, apunta.

“Jo no he sigut mai tan feliç com ho vaig ser allà a dins“

L’artista explica els motius pels quals tenia felicitat plena a OT: “L'únic que feia era estudiar música amb els millors mestres que existeixen a la història i, a més, sense comunicació amb l'exterior. Dormia les hores que em tocava, feia l'esport que em tocava, menjava el que em tocava, estava ben acompanyat...” Segons comenta, va desconnectar tant del que passava a fora que assegura que, fins i tot, no va trobar a faltar els seus pares durant el primer mes a l'Acadèmia.

Eurovisió, voluntariat amb una recompensa

Gràcies a Operación Triunfo, Miki va poder representar Espanya al festival de Eurovisió. “Els meus pares diuen que és el voluntariat més gran que he fet a la meva vida”, comenta entre riures. Va estar set mesos sense cobrar res, “però òbviament la recompensa és tota l'exposició”.

Va interpretar el tema ‘La venda’, compost per Adrià Salas, cantant del grup La Pegatina. Va cantar la cançó al plató d’OT amb una xaranga i no s’esperava que la gent el votés per anar a Eurovisió. A Europa no va agradar tant la seva actuació. Va quedar en el lloc 22. “Jo estic molt orgullós de l'actuació”, assenyala. “Una batacada, però va ser molt guai”, afegeix.

Malgrat que els resultats no van ser com s’esperava a Eurovisió, des de llavors, i potser gràcies al fet que la seva mare el va obligar a estudiar piano, Miki Núñez s’ha dedicat a la música i a la televisió. Té tres àlbums d’estudi i ara ha preparat un nou espectacle en directe amb el qual vol sorprendre al seu públic: “Afegim un punt de teatralitat i de moviment que jo crec que no s'ha fet mai.” Pròximament, per exemple, actuarà al Festivalot que se celebra en Girona el 6 de juny i a Cap Roig l’1 d’agost. En aquesta gira de 2026 combinarà els seus grans èxits en català i castellà amb noves cançons. Tot plegat amb molt ritme i amb l'energia que el caracteritza a l'escenari.