Martina Klein, model: "La meva carrera és la història de com és pujar molt a poc a poc"
I ara què?
- Marina Klein explica com van ser els seus inicis com a model
- Aquests són els beneficis del dejuni intermitent segons Xevi Verdaguer
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Quan la model Martina Klein es va presentar al seu primer càsting a l’Argentina, país on va néixer, i li van dir que no, no era conscient de l’exitosa trajectòria professional que tindria en el futur. Filla d’una família treballadora que va emigrar a Barcelona quan ella tenia 12 anys, va començar amb 16 a fer les seves primeres feines en el món de la moda per ajudar a casa. “La meva carrera és la història de com és pujar molt a poc a poc”, assegura al programa I ara què?, presentat per Sílvia Abril.
L’èxit va arribar a poc a poc
Martina Klein relata que quan petita ”era molt teatrera” i participava en el grup de teatre de l’escola. “Tenia una professora que va veure talent i va convèncer els meus pares que fes càstings”, comenta. El seu germà li va acompanyar a la prova, amb la mala sort, que van seleccionar-lo a ell en lloc de a ella. Se li va quedar una espineta...
“Vam canviar de país i va ser molt complicat“
Quan va fer 12 anys, la model va mudar-se a Barcelona amb la seva família: “Vam canviar de país i va ser molt complicat”. Klein detalla com els seus pares, de classe treballadora, van haver de tirar endavant amb molts esforços. Per col·laborar econòmicament a casa, amb 16 anys va proposar-los fer catàlegs i anuncis com feia la filla d’uns amics. Així podia “tenir diners” i treure’s “l’espineta”.
Martina Klein i Sílvia Abril a 'I ara què?' Cris Palomar Cris Palomar
“Vaig començar a fer càstings i no funcionava. No sortia res, fins que finalment va passar: vaig acompanyar una amiga que era molt guapa, molt guapa, i em van agafar a mi”, explica Martina Klein. Segons la model, l’èxit en la seva carrera li va arribar molt a lentament. “Tenia companyes que feien salts molt bèsties”, comenta. Ella, mentrestant, feia anuncis en els quals gairebé ni se la veia. “Molt a poc a poc va anar passant”, afegeix.
La pressió estètica
Klein confessa a I ara què? que ha patit molta pressió estètica. “Als 90, a les nenes, dones i adolescents se'ls venia un ideal de dona amb tetes, amb cul, guapes...”, assenyala. “La filosofia era com alegria, colorista, plena de purpurina i va començar el Grunge”, afegeix. Justament en aquella època és quan ella començava a treballar professionalment com a model, però l’arribada de Kate Moss i grups com Nirvana van significar “el silenci absolut” per a ella. Es portava tenir un aspecte físic lànguid, massa prim i androgin que no encaixava amb ella.
“Tot l'entorn una mica em pressionava per emmalaltir“
Klein assegura que no va fer cap bogeria per encaixar en aquell perfil que estava de moda: “Per sort, no vaig poder perquè la meva educació, els meus pares, les meves alarmes internes no em van deixar, però tot l'entorn una mica em pressionava per emmalaltir.”
La model era conscient que si no treballava ella, ho faria una altra noia i la pressió era molt forta. “Si els pantalons no et caben, doncs no desfiles. I ja eres allà, ja havies arribat allà i havies de mantenir-te... Va ser complicat”, expressa. També explica que es va salvar “renunciant”, però “patint molt” i amb una relació amb el seu cos “complicada”.
Malgrat que l’èxit va arribar a Marina Klein molt a poc a poc avui en dia, amb 49 anys, continua treballant com a model. Ja no desfila, però fa campanyes publicitàries: “ Tinc molta sort que puc escollir amb quines marques treballo.” Després de més de 30 anys treballant en el món de la moda, la seva imatge encara li "ajuda a representar coses”.
