Per què hi ha una coberta de miralls als Encants de Barcelona?
Fonamentals
- L'arquitecte que va remodelar l'equipament, Fermín Vázquez, explica quines eren les seves intencions
- Fonamentals s'endinsa en el disseny arquitectònic del Nou Mercat dels Encants i el de Santa Caterina
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Barcelona és la ciutat amb més mercats de gestió pública del món: n'hi ha 43. En les darreres remodelacions, hi ha un element que ha canviat la manera amb què aquests edificis interactuen amb el barri i la ciutat: les cobertes.
“En la societat individualista en què vivim, el mercat és un parèntesi“
"El mercat és una continuació del carrer: serveix com a vincle de vertebració de la societat", explica el doctor en Antropologia Cultural Joan Manuel Cabezas. Fins i tot, l'expert assenyala que "en la societat individualista en què vivim, el mercat és un parèntesi".
D'on surt la trencadora coberta dels Encants?
Però on entra l'arquitectura en tota aquesta relació? Doncs en els materials, les formes, i com aquestes s'integren en el barri. I un dels exemples més recents és el Nou Mercat dels Encants, inaugurat l'any 2013. El seu arquitecte, Fermín Vázquez, ho té molt clar: "Només Barcelona es pot atrevir a fer un mercat d'encants de disseny i triomfar; no matar el seu caràcter."
Els miralls dels Encants reflecteixen l'interior, però també la ciutat.
Vázquez comenta que la marquesina va sorgir d'"intencions diverses". "Una és la pertinença, la idea que el mercat volia sentir-se part de la ciutat", expressa l'arquitecte. Curiosament, la ciutat es percep des de l'interior del mercat: "Que qualsevol visitant pogués veure reflectits fragments de la ciutat." Però no només això, sinó que aquesta estructura permet que "l'activitat bulliciosa del mercat" es vegi des de l'exterior. Tot això de manera fragmentada, tamisada, suavitzada...
Aquesta marquesina, al capdavall, té un sentit pràctic més enllà de protegir del sol i la pluja els paradistes i clients: funciona com "un element d'atracció", subratlla Vázquez.
Els miralls retornen imatges fragmentades de la ciutat i de l'interior.
En definitiva, la "relació basada en la confiança entre els paradistes i els clients" que es gesta en un mercat, com bé assenyala Cabezas, es veu reflectida en la integració arquitectònica que genera la coberta de l'edifici al barri.
El "jardí" del Mercat de Santa Caterina
Una altra de les intervencions més visuals en un mercat es va produir l'any 2005 al barri de Santa Caterina, a Ciutat Vella. Aquest edifici, construït inicialment a mitjan segle XIX, va experimentar una transformació visual que va canviar el paisatge urbà completament.
“Volíem fer un jardí per als veïns“
"Volíem passar tota la felicitat de l'interior del mercat a l'exterior", relata l'arquitecta Benedetta Tagliabue, que va dirigir la remodelació conjuntament amb Enric Miralles. La coberta funciona com un bodegó de fruites i verdures, amb diverses tonalitats que es perceben com un bosc urbà. "Volíem fer un jardí per als veïns de Santa Caterina", rememora Tagriabue. De fet, tots dos arquitectes vivien a Ciutat Vella quan els van encarregar el projecte.
Les rajoles del Mercat de Santa Caterina són hexagonals.
Apropant-se al mercat, es veu clarament que les rajoles tenen forma hexagonal, i això no és casualitat: "Vam pensar en els hexàgons, perquè són les formes que serveixen millor per cobrir superfícies complexes i corbes."
Una explosió de color que funciona també com una extensió del cel, i que trenca amb la trama urbana. Un exemple de que un edifici tan funcional com un mercat pot ser el protagonista de canvis més profunds. Perquè de vegades, la societat també s'entén a partir del reflex que et retorna un espai tan quotidià com un mercat.
