Les Tres Xemeneies: passat, present i futur d'aquesta "bèstia" arquitectònica
Fonamentals
- L'arquitecta Anna Solé s'endinsa a Fonamentals en la història del que va ser el principal motor energètic de Catalunya
- La Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs és al centre de la transformació urbana de Barcelona en els pròxims anys
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Si hi ha una construcció industrial icònica al litoral barceloní, aquestes són les Tres Xemeneies. Un testimoni del passat recent de la ciutat, que va donar llum a quasi mitja Catalunya durant més de 40 anys, però que també amaga moltes ombres.
“L'estructura és la que fa la forma d'una manera molt franca“
"És una arquitectura que, en el fons, es mostra molt despullada, molt directa, sense maquillatges, ni revestiments, ni recobriments, ni transformacions. Pràcticament tot ell és estructura, i l'estructura és la que fa la forma d'una manera molt franca i molt directa", analitza l'arquitecta Carme Ribas al programa Fonamentals de La 2Cat.
Vista aèria de les Tres Xemeneies a Sant Adrià de Besòs.
Però aquesta "bèstia" de 200 metres d'alçada, que es va arribar a conèixer amb el sobrenom de la "Sagrada Família dels obrers" és molt més que formigó i acer: va esdevenir una icona de la lluita obrera i també va posar en risc la salut ambiental del Besòs.
Icona de la lluita obrera
La Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs va créixer al mateix ritme que les necessitats de la Barcelona de l'època, en plena transformació industrial i en una època d'increment poblacional. Abans, en el mateix emplaçament, hi havia una tèrmica de carbó que contaminava molt més, ja que les xemeneies eren més baixes. Als setanta, es va passar a cremar fueloil i es van aixecar les icòniques xemeneies.
“Vam crear una plataforma reivindicativa“
A la central van arribar a treballar-hi un miler de treballadors i es va convertir en símbol de la lluita obrera. "Vam crear una plataforma reivindicativa que recollia, bàsicament, la reducció horària a les 40 hores, mesures de seguretat i llibertats", relata Alfons Moya, extreballador i sindicalista de CCOO.
Però el moment de màxima tensió va arribar amb la vaga del 1973, amb durs enfrontaments entre la policia i els manifestants. "En aquella situació de trets i de bales i de cops de porra va caure assassinat el company Manuel Fernández Márquez, i Serafín Villegas va ser ferit de bala", rememora. Moya encara sent "angoixa" i "indignació" quan entra a les instal·lacions, malgrat el temps transcorregut.
Alfons Moya, extreballador de la central tèrmica i sindicalista.
Aquest conflicte va escalar, i van sortir més de 150.000 treballadors als carrers de Catalunya per pronunciar-se contra la repressió. Les Tres Xemeneies, esdevenien així un símbol viu de la lluita obrera.
La contaminació ambiental
"L'any 1983 estàvem en una situació que avui no s'acceptaria de cap de les maneres", recorda l'ecòleg urbà Salvador Rueda. Sant Adrià de Besòs s'havia convertit en una població que rebia tot allò que no volia ningú.
"Hi havia una incineradora que estava cremant un terç de les escombraries de l'àrea metropolitana, una depuradora que és la més gran d'Europa i aquí es trobaven les centrals tèrmiques que havien de donar electricitat a mitja Catalunya, pràcticament, i que generaven pluges àcides", explica l'expert.
Finalment, Rueda va presentar un informe amb dades de qualitat de l'aire que van permetre declarar Sant Adrià de Besòs com zona d'atmosfera contaminada. Això va propiciar la transició de la instal·lació al gas fins al seu tancament l'any 2005.
La desembocadura del riu Besòs.
Un futur obert
Ara, més de vint anys després del seu tancament, aquest "fòssil" arquitectònic és també una incògnita oberta sobre la metròpoli del futur. Mentre alguns activistes defensen la seva preservació com a símbol de la història de Catalunya, la Generalitat ha engegat la seva transformació en un hub audiovisual.
“Podem dir que han conservat la pell, però que li han robat l'ànima “
Precisament, els que demanen la seva conservació lamenten el buidatge de les instal·lacions. "Fa més de 18 anys que reivindiquem la conservació d'aquest espai, però és una llàstima que s'hagi perdut la maquinària", assegura Roger Hoyos, activista per a la conservació de les Tres Xemeneies. "Podem dir que han conservat la pell, però que li han robat l'ànima", conclou.
Els arquitectes del Catalunya Media City, Esteban de Backer i Daria de Seta.
"No hi ha tants espais en els quals es puguin portar a terme segons quin tipus d'esdeveniments culturals audiovisuals a la ciutat de Barcelona", defensa Marc López, director del Catalunya Media City.
“L'espai estrella és la sala de turbines“
"L'espai estrella és la gran sala de turbines. És una gran plaça pública de més de 1.400 metres quadrats i 17 metres d'alçada. Un espai on tot és possible", assenyala Daria de Seta, arquitecta del futur complex audiovisual.
De moment, les Tres Xemeneies continuen mirant al mar, a l'espera de començar les obres de reconversió de l'espai. La "bèstia" està adormida, però a dins s'hi amaguen els malsons del passat i qui sap si els somnis del futur de Barcelona.
