L'arquitecta Lilly Reich i la història invisibilitzada del pavelló Mies van der Rohe
Fonamentals
- L'alemanya Lilly Reich va ser responsable de la selecció de pilars, vidres, tèxtils i mobiliari del pavelló
- L'edifici va adoptar el nom de Mies van der Rohe, però Fonamentals reivindica el paper de l'arquitecta
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
A pocs minuts a peu de la Font Màgica de Montjuïc, s'erigeix el pavelló Mies van der Rohe, tot un exemple d'arquitectura moderna inaugurat l'any 1929 per l'Exposició Internacional de Barcelona. La idea era mostrar al món l'arquitectura alemanya després de la Primera Guerra Mundial.
Malgrat els vidres, la llum i l'aigua, que doten l'espai de transparència i mimetisme amb l'entorn, aquest edifici amaga moltes coses. D'entrada, la fonamental contribució de l'arquitecta Lilly Reich a la seva construcció, invisibilitzada pels biaixos de gènere del segle XX. "Jo crec que el paper que va tenir Lilly Reich en la construcció del pavelló és equivalent a l'exercit per Ludwig Mies van der Rohe", explica Laura Martínez de Guereñu, arquitecta i investigadora de l'obra de Lilly Reich, al programa Fonamentals de La 2Cat. De fet, quan Mies va rebre l'encàrrec, ell "va posar com a condició poder desenvolupar la feina amb Reich". Segons la tesi de l'experta, tots dos es van "potenciar" mútuament.
Lilly Reich dibuixant al seu estudi.
Les contribucions de l'arquitecta al pavelló
Martínez de Guereñu enumera una sèrie d'elements del pavelló que porten el segell de l'arquitecta Lilly Reich. "A ella se li atribueixen les pantalles de vidre que organitzen l'espai. Se li podria atribuir també la selecció de la forma dels pilars cruciformes del pavelló", assenyala. De fet, dos anys abans, a l'exposició de Stuttgart "va fer servir la mateixa forma".
Reich també va estar implicada en el disseny del mobiliari i en la selecció dels tèxtils. "Ella era molt reconeguda per la sensibilitat que tenia en la selecció de materials", conclou l'experta.
Imatge aèria del pavelló Mies van der Rohe.
El biaix sexista en l'arquitectura del segle XX
Llavors, per què el pavelló porta el nom de Mies van der Rohe i no es fa menció a Reich? "La figura de Lilly Reich s'invisibilitza principalment pel gran biaix sexista que va recórrer la cultura arquitectònica del segle XX i els ressons del qual encara se segueixen sentint avui", assegura Martínez de Guereñu.
Imatge històrica del pavelló d'Alemanya de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
La directora de la Fundació Mies van der Rohe, Anna Ramos, va més enllà i apunta que també hi ha contribuït el relat construït pels historiadors de l'arquitectura del segle XX. "Molts d'ells han sigut culpables d'anar sostenint un relat que era potser més comercial o més atractiu, que l'arquitectura és una obra de genis solitaris, heroics, quan realment la interacció amb col·legues enriqueix els projectes, sempre", assegura.
“S'ha trigat uns 40 o 50 anys a recuperar la figura de Lilly Reich“
"S'ha trigat uns 40 o 50 anys a recuperar la figura de Lilly Reich", relata Carmen Rodríguez, historiadora de l'arquitectura. "Això s'ha fet gràcies a que, en els estudis de la història de l'arquitectura, s'han incorporat també historiadores. I aquestes han pogut reivindicar el paper que van tenir algunes arquitectes en projectes importants", conclou l'acadèmica.
“Reanomenar és un acte de justícia històrica“
Martínez de Guereñu va més enllà i planteja la possibilitat que el pavelló es pogués dir "Mies van der Rohe - Lilly Reich". "Reanomenar és un acte de justícia històrica", reivindica. Un acte simbòlic que podria reescriure la història de l'edifici: tot amb l'objectiu de fer-lo més transparent encara.
