La Pedrera i els patis interiors: així va trencar Gaudí tots els esquemes
Fonamentals
- Els patis de la Casa Milà, construïts a principis del segle XX, van introduir noves estratègies de disseny sostenible
- Fonamentals s'endinsa en aquesta icona arquitectònica de Barcelona per descobrir el que no es veu
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La Pedrera és l'última obra civil de Gaudí i una de les més icòniques per la introducció de formes que imiten la natura en tots els espais. Des de la façana fins al terrat, l'arquitecte va cuidar tots els detalls i no hi ha res escollit a l'atzar.
“Gaudí trenca amb el sistema quadriculat que tindria tot l'Eixample“
La Casa Milà sorprèn per la façana exterior, però una de les grans innovacions es produeix, precisament, a l'interior. "Gaudí trenca amb el sistema quadriculat que tindria tot l'Eixample. En principi li permet, per exemple, poder gestionar els patis de llum, perquè ja no són patis que han d'estar distribuïts pel sistema rectangular", assenyala Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí, a Fonamentals de La 2Cat.
“Li permet recollir el recorregut del sol d'una manera molt més eficaç“
Això, que sembla una decisió estètica, en realitat amaga una revolucionària estratègia de disseny sostenible. Els patis "tenen una forma corba mig girada que li permet recollir el recorregut del sol d'una manera molt més eficaç que el típic prisma rectangular propi de l'Eixample". A més, aquest sistema millora també la ventilació i l'acústica. "Ho dota amb unes galeries que contenen els passadissos de distribució, amb la qual cosa no només és un tema d'il·luminació, sinó fins i tot també acústic", explica l'expert.
La revolució continua al sostre
Si la forma amb què Gaudí va plantejar els patis era trencadora, quan s'accedeix a l'interior els sostres tampoc són gens convencionals. "Els sostres tenen formes convexes i còncaves, amb la qual cosa es genera no només la dispersió de la llum, sinó també la dispersió del so", afegeix Santana.
Hi haurà qui hi vegi en tot això "una arquitectura expressionista o gestual", però no és així, sinó que es tracta d'una decisió funcional i "fins i tot evita ornamentacions innecessàries". "Paradoxalment, jo si faig una superfície amb forma, ella mateixa ja és prou estètica com per a no haver d'estar carregant-la i ornamentant-la", conclou l'expert.
Sostres ondulats a La Pedrera.
La doble funcionalitat de les xemeneies
Sortint al carrer, si s'observa la Casa Milà des del cel, la seva forma única no acaba al terrat, sinó que s'enfila uns metres més amunt amb unes xemeneies que continuen la tendència ondulant de la façana. "Gaudí transformava espais habitualment secundaris com el terrat en protagonistes arquitectònics", explica l'arquitecta i presentadora de Fonamentals Anna Solé.
Aquí precisament es torna a apreciar aquest vincle "entre funcionalitat i art que existeix en tot l'edifici". "Aquestes peces, que semblen escultures abstractes, màscares o fins i tot figures mitològiques, tenen doble funció: eren les torres de ventilació i també els accessos al terrat", apunta.
Les icòniques xemeneies de la Casa Milà.
Més enllà de qualsevol anàlisi arquitectònica, La Pedrera manté un magnetisme que traspassa la frontera del temps. Un atractiu que fa que cada any la visitin un milió de persones. Però el més sorprenent, sense dubtes, són les estratègies de disseny sostenible i funcional que han permès mantenir-hi l'ús residencial i cultural.
