L'actriu Vicky Peña sobre l'actualitat: "Estic molt espantada"
Gran Tonino
- L’actriu Vicky Peña reflexiona sobre la fragilitat dels drets assolits i sobre què significa compartir l’escenari amb la família
- L’intèrpret va substituir a Núria Espert a Todos pájaros, un Romeo i Julieta a Israel
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Gran Tonino rep una visita de luxe: Vicky Peña, Premi Nacional de Teatre i una de les veus més versàtils i compromeses amb la societat de la nostra cultura. Acompanyada de Nina i Laura Andrés, l’actriu comparteix reflexions marcades per aquest compromís i expressa una gran preocupació pel moment actual. I és que Peña assegura que molts dels drets assolits al llarg dels anys es troben en perill, amenaçats per una ombra creixent. “Estic molt espantada”, confessa l’intèrpret. “No voldria portar mal rotllo, però estic molt preocupada”, afegeix.
Defensar el futur dels qui vindran
Al llarg de la seva vida, Vicky Peña ha mantingut un fort esperit reivindicatiu. “Sempre m’ha agradat lluitar, o he sentit l’impuls de defensar les coses en què creia i que sentia que estaven amenaçades”, explica. L'actriu es defineix com una dona profundament compromesa amb el teatre i amb el seu ofici, però també amb el món que l’envolta: “Amb el meu temps, amb el país, amb la gent, amb les dones i amb tot allò que està una mica en qüestió.”
Aquesta actitud, però, va més enllà de la pròpia experiència de Peña: “Hem de poder-ho defensar, per nosaltres i pels que vindran.” La intèrpret explica que és important protegir tots aquests drets pels seus dos nets: la Gala, de 5 anys, i un nen de 7 anys amb un nom molt especial i familiar per al programa: Tonino.
Laura Andrés, Nina i Vicky Peña a 'Gran Tonino'
Treballar amb la família
La família ha estat sempre un pilar fonamental en la seva trajectòria, tant vital com professional. Un dels moments més significatius va ser la seva participació a A Little Night Music, de Stephen Sondheim, dirigida per Mario Gas, amb direcció musical de Manuel Gas, estrenada al Teatre Grec l’any 2000.
En aquest muntatge, Peña va tenir l’oportunitat única de compartir escenari amb tres generacions: la seva mare, ella mateixa i la seva filla Miranda, que debutava amb només 15 anys. “Era una obra on vaig tenir el goig de coincidir amb la meva mare i amb la meva filla. Fèiem, a més, d’àvia, mare i filla”, recorda l’actriu. “És un regal que m’ha fet la vida”, afegeix.
La presència familiar al projecte no s’acabava aquí. En un moment determinat, Constantino Romero, que interpretava el protagonista masculí, va haver de ser substituït temporalment per Mario Gas. Una coincidència especial, ja que en aquella època Peña mantenia una relació amb l’actor i director.
I com és treballar amb la família? L’actriu ho té clar: “Si són bons professionals, com és el cas de la meva, és perfecte. T’oblides completament que són família. En escena ets un professional com qualsevol altre. Jo no noto cap diferència.” Un testimoni que, entre records, música i reflexions, dibuixa el retrat d’una trajectòria marcada tant pel compromís com pels vincles personals que han acompanyat Vicky Peña dins i fora de l’escenari.
