Pere Barri Soldevila, ginecòleg "Ens emportem a casa molt més del que la gent es pensa"
Gent amb talent
- El ginecòleg Pere Barri Soldevila conversa sobre la sanitat amb Sílvia Fernández Cadevall, creadora de la Fundació Arte Paliativo
- Gent amb talent és un punt de trobada per al diàleg i la reflexió de La 2Cat en col·laboració amb la Fundació Princesa de Girona
Pere Barri Soldevila
Ginecòleg i director de Dexeus Mujer.
Sílvia Fernández Cadevall
Creadora de la Fundació Arte Paliativo i graduada en Educació Social.
Pere Barri Soldevila, ginecòleg i director de Dexeus Mujer, assegura que no recorda cap moment de la seva vida en què no volgués ser metge. Nascut en una família amb una forta tradició mèdica, la seva passió per la cirurgia ginecològica l’ha portat a dirigir un dels equips més grans d’Europa dedicats a la salut de la dona. “La veritat és que soc un afortunat”, confessa en una conversa al programa de La 2Cat Gent amb talent.
Al seu costat, Sílvia Fernández Cadevall, creadora de la Fundació Arte Paliativo i graduada en Educació Social, aporta una mirada complementària des de l’art i l’acompanyament emocional. A partir del seu aprenentatge personal, ha impulsat una iniciativa que ajuda pacients i famílies a transitar moments en què la medicina ja no pot curar. “L’hospital pot ser un lloc amable, un lloc humà on l’art t'ajudi a expressar les emocions”, defensa. Això és perquè l’hospital és un espai on conviuen emocions intenses i sovint contraposades.
L'art d'acompanyar el pacient
La pandèmia va posar de manifest la fragilitat del sistema sanitari també des del punt de vista emocional. Durant la primera onada, prop de la meitat dels professionals sanitaris van registrar un risc molt alt de patir trastorns mentals.
Els pacients valoren especialment la seguretat i la confiança que transmeten els professionals, però això exigeix un equilibri delicat. “Ens emportem a casa molt més del que la gent es pensa”, confessa el ginecòleg. “De les pacients que no van bé te’n recordes sempre del nom i dels cognoms”, afegeix, tot subratllant la càrrega emocional que comporta la professió.
“Avui dia dialoguem. No hi ha una única opció“
Fernández Cadevall coincideix en la importància de cuidar i cuidar-se per poder acompanyar de veritat. Des de la seva fundació, treballen amb pacients per canalitzar emocions com la por, la ràbia o la sensació d’injustícia a través de l’art. “Quan estàs immers en la incertesa d’un procés de malaltia, va bé tenir una figura que et pot oferir materials per connectar amb allò que realment et fa bé fora de l'hospital”, explica.
Sílvia Fernández Cadevall, creadora de la Fundació Arte Paliativo i graduada en Educació Social,
També ha canviat la relació entre metges i pacients. “Avui dia dialoguem. No hi ha una única opció: posem totes les cartes sobre la taula i ha d’haver-hi una relació de confiança”, afirma el Barri Soldevila. El tracte humà i proper guanya pes davant la relació distant d’altres èpoques.
Parlar de la mort
Un dels grans tabús que encara persisteixen és la mort. A Espanya, unes 700.000 persones i les seves famílies necessiten suport de psicologia pal·liativa. Fernández Cadevall defensa parlar-ne obertament: “A casa meva mai no ha estat un tabú". De fet, assegura que poder parlar de la mort, de les pors i de la incertesa l’ha ajudat molt, ja que, de petita va viure la malaltia de la seva germana i l'àvia molt de prop.
“És un gran luxe poder escollir com acomiadar-se“
El ginecòleg també aporta la seva visió mèdica sobre el final de vida: “Sovint arriba un moment en què el malalt està preparat abans que la família. És un gran luxe poder escollir com acomiadar-se”. I afegeix una reflexió clau: quan ja no es pot curar, la tasca del metge no s’acaba. “Potser falta un any o dos fins que acabi morint, llavors el metge també ha de ser conscient de la seva labor d'acompanyament”, subratlla.
Una conversa entre dos professionals que posa de manifest que curar no sempre és possible, però acompanyar, escoltar i humanitzar la salut ho és sempre.
