Yaiza Cumelles, diagnosticada de càncer amb 21 anys: "Tothom em deia 'si ets positiva, et curaràs'"
L'ALTAVEU
- Yaiza Cumelles es va curar del limfoma gràcies a un tractament experimental i al trasplantament de medul·la del seu germà
- Fer consultes mèdiques a ChatGPT: un advocat i un metge n'exposen els perills
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Els experts alerten d'un creixement de la incidència de càncer en joves d'entre 20 i 30 anys. Aquest 2026, es calcula que es diagnosticaran uns 8.200 nous casos, segons un estudi de la Societat Espanyola d'Oncologia. Afortunadament, molts d'aquests nous tumors respondran bé al tractament: la taxa de supervivència s'ha duplicat en els últims anys.
Darrere d'aquestes xifres hi ha la història de Yaiza Cumelles, que va ser diagnosticada als 21 anys d'un limfoma "inclassificable". Després de dos anys amb diversos tractaments que no van funcionar, va arribar la mala notícia: "Em van dir 'O t'acompanyem a cures pal·liatives en aquest final de vida, o provem amb aquest tractament experimental.'"
“No em vaig permetre pensar que hi havia l'opció que no sortís bé“
Cumelles explica com va encaixar aquest cop i la importància de la comunicació i el llenguatge de l'entorn amb la persona que pateix un càncer. "Estava enfadada amb mi i amb totes les persones que em van dir que si era positiva em curaria, perquè no tenien raó", assenyala la Yaiza a l'Altaveu de La 2Cat. Això va implicar també un cop emocional molt dur: "No em vaig permetre pensar que hi havia l'opció que no sortís bé, perquè tothom em deia: 'Si ets positiva, et curaràs.'"
La comunicació amb els pacients
Yaiza Cumelles també és clara amb tot allò que hauria canviat després d'haver viscut en primera persona la malaltia. Concretament, les paraules i expressions que necessitava sentir quan li van diagnosticar el càncer, traient tota la responsabilitat de curació del pacient: "No és culpa teva. No has fet res perquè ara estiguis aquí. Està bé si plores, està bé si et queixes. Evidentment, és una merda tot el que t'està passant. Evidentment, pots queixar-te i pots demanar ajuda. Pots demanar el que necessitis. No és culpa teva, ho estàs fent bé i cuida't molt."
El seu germà li va salvar la vida
Afortunadament, Yaiza Cumelles va respondre bé al tractament experimental i es va curar. "Contra tot pronòstic, al cap dels dos mesos em diuen: 'T'hem de treure ara mateix del tractament perquè estàs en remissió i t'hem de buscar un donant'", explica. Finalment, la medul·la del seu germà li va salvar la vida: "Ha sigut el motiu de la meva curació, de la meva remissió del càncer."
Cumelles també ha compartit a l'Altaveu que el suport del seu germà va ser fonamental en tot el procés, ja que ella va haver de deixar de treballar durant els cinc anys que va estar en tractament. "Va estar treballant de nit, estudiant al matí i a la tarda, acompanyant-me a mi a l'hospital...", relata.
Lluny de fer servir termes com lluitar i parlar d'actituds positives i heroiques, el testimoni de Yaiza Cumelles és una lliçó sobre com afrontar socialment el càncer per no afegir més càrrega a les persones que el pateixen. Perquè, a més del tractament, no hagin de carregar també amb la motxilla de la positivitat imposada.
