Enlaces accesibilidad

Crisi al Pardo: l'accident de caça del 1961 qüestiona la invencibilitat de Franco

Crisi al Pardo: l'accident de caça del 1961 qüestiona la invencibilitat de Franco
Francisco Franco amb el braç enguixat després de ser operat per l'accident de caça de 1961, envoltat de la seva família. Arxiu del NO-DO
Marta Valero Bayó

L'any 1961 el règim franquista viu un dels seus ensurts més delicats, un episodi inesperat que altera la seva posada en escena d'estabilitat i eternitat. Un accident de caça a les muntanyes del Pardo obliga a intervenir quirúrgicament el dictador Francisco Franco.

Es tracta d'una situació que revela, per primera vegada, la vulnerabilitat d'un líder que s'havia projectat com una figura gairebé immortal durant dècades. Aquest fet obliga el NO-DO a activar tota la seva maquinària propagandística per tranquil·litzar el país, emmascarant qualsevol signe de debilitat del dictador i monstrant-lo sa i amb energia un cop surt de l'hospital.

L'accident i la cirurgia

L'accident té lloc durant una cacera molt restringida a les muntanyes del Pardo. En plena temporada de caça, Francisco Franco es fa una ferida de gravetat a la mà esquerra amb la seva pròpia escopeta. La lesió requereix que el dictador hagi de passar per quiròfan a l'Hospital Central de l'Aire de Madrid, on la circumstància obliga a practicar-li anestèsia total. Es tracta d'un fet que genera inquietud al règim, ja que durant unes hores Espanya es queda temporalment sense cap d'estat actiu i, fins i tot, obliga a transmetre provisionalment els poders.

El país es troba davant d'una situació molt delicada. Franco, contràriament a la imatge que s'havia creat d'ell a través del NO-DO, és vulnerable i pot fer-se mal com qualsevol persona. I amb un dictador, sempre es pot pensar que algú li posarà el doble d'anestèsia. De fet, el metge que havia d'operar Franco no sabia que l'hauria d'operar perquè no ho digués a ningú. Davant d'una circumstància com aquesta, de plena feblesa, el dictador no es fia ni del seu propi entorn i demana professionalitat en un moment delicat abans d'entrar a quiròfan, dient al metge: "No se deje influir por nadie y haga lo que tenga que hacer".

Crisi al Pardo: l'accident de caça del 1961 qüestiona la invencibilitat de Franco

Francisco Franco és operat a l'Hospital Central de l'Aire de Madrid després de tenir un accident a la mà esquerra mentre participava d'una caçera molt restringida a les muntanyes del Pardo. Arxiu del NO-DO

L'impacte polític: la mortalitat del dictador

L'accident de caça de 1961 és una crisi política i comunicativa per al franquisme, i té conseqüències simbòliques immediates. La malaltia i la vulnerabilitat no encaixen amb la figura de poder quasi sobrenatural que s'havia construït del dictador. Fins aquest moment, Franco havia estat presentat a través del NO-DO com una figura infal·lible, capaç de sostenir indefinidament la pau i ordre del país. Però amb aquest fet es demostra que el dictador no és immortal, és un ésser vulnerable que es pot fer mal i pot acabar en un hospital. I la vulnerabilitat no encaixa amb la narrativa oficial del NO-DO. El règim es veu obligat a gestionar la informació amb cura: cal comunicar que Franco està bé i en disposició, evitant que la imatge de fragilitat es consolidi.

Crisi al Pardo: l'accident de caça del 1961 qüestiona la invencibilitat de Franco

Francisco Franco retratat pel NO-DO com una figura gairebé immortal, infal·lible i capaç de sostenir indefinidament la pau i ordre del país. Arxiu del NO-DO

El NO-DO com a instrument de tranquil·lització

La gestió informativa del règim es veu condicionada pel pànic a projectar debilitat. Quan Franco reapareix davant les càmeres després de rebre l'alta hospitalària, el NO-DO mostra una escena controlada: amb somriures, envoltat de la seva família i el braç enguixat, el dictador saluda a tots els presents —familiars, diversos ministres del govern i personalitats—, en una imatge d'aparent normalitat. El reportatge vol mostrar que Franco ha superat la intervenció satisfactòriament amb l'objectiu de tallar els rumors generats per l'accident. L'objectiu és recuperar l'aura de vitalitat i mostrar que el líder no està mort, no està greument ferit i continua en disposició de governar.

Crisi al Pardo: l'accident de caça del 1961 qüestiona la invencibilitat de Franco

El NO-DO mostra una imatge d'aparent normalitat quan Franco surt de l'hospital després de ser operat: amb somriures, envoltat de la seva família i saludant els ministres del govern i les personalitats que l'han anat a rebre. Arxiu del NO-DO

Vols saber-ne més?

L'accident de caça de 1961 és un dels episodis més delicats de la història pública del franquisme. De cop, molts s'adonen que el seu líder, Francisco Franco, és mortal. I durant unes hores es fa evident la possibilitat que el règim pugui quedar sense cap d'estat. S'exposa la dimensió humana —i mortal— del dictador, però el NO-DO ràpidament s'encarrega de reafirmar la continuïtat, la salut i l'autoritat de Franco. Tot i això, l'ensurt deixa una lliçó: el dictador també es pot fer mal, i el règim no està preparat per veure'l feble.

Si vols saber què més va passar el 1961, pots veure a RTVE Play L'any que vas néixer, presentat pel periodista i locutor de ràdio Xavi Bundó, amb el periodista Antoni Bassas i l'escriptora i periodista Sílvia Soler.