Aquestes són algunes de les plantes més rares del món
Va de Verd - La Cyanea Heluensis és reconeguda com la planta més rara del món
- El nenúfar, la flor aquàtica que reneix
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Quan podem dir que una planta és rara? Quins són els criteris? Tenen alguna peculiaritat diferent? O és per la quantitat d’exemplars trobats? En general, hi ha plantes que s’anomenen rares tant pel seu aspecte inusual com per la seva presència poc habitual o, fins i tot, per l’escassa distribució geogràfica que tenen o la dificultat de cultiu.
Gynura aurantiaca o planta de la passió púrpura.
Les plantes més rares del món
La Cyanea Heluensis, per exemple, és reconeguda com la planta més rara del món per la seva poca prodigalitat: només se’n coneix un exemplar trobat a l’illa de Maui, a l’arxipèlag de Hawaii. En aquestes illes s’hi troben 80 subespècies de la mateixa família de plantes, però cap d’igual. N’han agafat mostres per intentar clonar-les a través d’esqueixos, però encara n’estan esperant els resultats.
La Titan Arum és una altra planta reconegudament rara. Se la coneix com a la "planta cadàver" per la seva olor de descomposició gairebé insuportable, però que atrau mosques i escarabats que la pol·linitzen. Impressiona per la seva mida que pot arribar a fer 3,5 metres, per la seva forma - només té una fulla - i pel fet que només floreix un cop cada deu anys.
La Rhizanthella Gardneri, que és una mena d’orquídia subterrània i la Medusagyne Oppositifolia, coneguda com “l’arbre de les meduses” per la forma dels seus fruits, també entren dintre del rànquing de les plantes més rares.
Rares però no infreqüents
N’hi ha unes quantes més rares a banda de les ja esmentades, però no totes resulten tan estranyes. Als comerços de floristeria es poden veure algunes, tal com esmenta Teresa Alsina, de l’empresa Germinova, al programa Va de Verd.
Algunes plantes carnívores entren en la categoria de rares amb les seves formes peculiars destinades a poder atrapar insectes i d’altres invertebrats. També es poden incloure la planta del filferro; l’anomenada Calocephalus Brownii o coixí de plata; o la Gynura per la seva forma, color o funció. Inclús també es poden considerar com a estranyes alguns tipus de cactus i plantes suculentes, de formes i colors capritxosos, o les Tilandsies, o plantes de l’aire, que no necessiten arrels ni substrat.
Calocephalus Brownii o coixí de plata.
Són molts motius pels quals es pot qualificar de rara una planta. De fet, l’acció humana també pot fer-la entrar en aquesta categoria: la captura furtiva d’algunes per al seu aprofitament industrial o medicinal o per exhibir-les, per exemple, pot arribar a reduir dràsticament la població. També poden disminuir quan els humans modifiquem o destruïm el seu hàbitat. En aquests casos, nosaltres mateixos fem que la planta arribi a ser rara, difícil de trobar i, fins i tot, fomentem l’existència de mercats negres on es mercadeja amb elles sense llicència i sense saber ben bé d’on provenen.
