Joaquim Luna, periodista: "S'ha perdut dir les coses pel seu nom"
Noms Propis
- El periodista Joaquim Luna parla a Noms Propis de l'evolució del periodisme
- El reporter comenta els perills del món de la informació actual amb la presentadora Anna Cler
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Joaquim Luna és un periodista de raça, amb una carrera lligada gairebé des dels seus inicis a La Vanguardia. Cada dia analitza què passa al món a través dels seus articles. Ha estat corresponsal a Hong Kong, des d’on va cobrir bona part d’Àsia a finals dels anys 80, quan pocs mitjans espanyols tenien allà redactors destacats. Va cobrir el primer mandat de Bill Clinton, des de la corresponsalia de Washington, i tot un seguit de canvis geopolítics com a enviat especial arreu del món. També ha estat corresponsal a París.
Tota una vida dedicada a explicar el món amb rigor i curiositat. Des de les redaccions fins als escenaris més complexos, ha vist com el periodisme ha canviat i com també ha canviat la manera d’entendre la informació. A 'Noms propis', la presentadora Anna Cler descobreix què hi ha darrere d’aquesta trajectòria fascinant: els reptes, les anècdotes, les decisions que marquen una carrera i, sobretot, la passió per una professió que no té horaris.
La llibertat d'un periodista internacional
Luna se sent especialment orgullós d'haver cobert històries que han tingut certa rellevància al llarg de la humanitat i d'haver pogut exercir el periodisme internacional. "Té un context que permet més llibertat al periodista. El president dels Estats Units no es queixa a l'editor del diari de La Vanguardia", explica el reporter. Luna considera que no hi ha la proximitat amb les altes esferes que sí que existeix en un context nacional. "Jo m'estimo més estar lluny del poder", recalca l'articulista. No obstant això, Luna esclareix que mai ha tingut problemes per exercir la seva feina.
“Jo m'estimo més estar lluny del poder“
Els perills de ser políticament correcte
A banda de ser un escèptic, tal com reconeix a 'Noms Propis', Luna és un periodista que es caracteritza per parlar clar. "El que és políticament correcte em molesta", declara el diarista, i al·lega que fer servir filtres a l'hora d'informar té com a conseqüència una homogeneïtzació dels mitjans i no entrar en debats seriosos. "Es donen les coses com si només poguessin ser d'aquella manera", matisa el cronista.
“El que és políticament correcte em molesta“
Aquesta concepció del periodisme, segons Luna, ha portat a l'edulcoració de les notícies i a l'adulteració dels termes, amb una perversió del llenguatge que fins i tot a un acomiadament laboral se li diu reestructuració de plantilla. "S'ha perdut dir les coses pel seu nom", defineix.
El periodista Joaquim Luna, amb ulleres de sol i recolzat en una columna. JOSEP ECHABURU JOSEP ECHABURU
Els mitjans sacrifiquen els principis del periodisme?
L'informador estava convençut que aquesta correcció política dels mitjans donaria peu tard o d'hora a una reacció, que avui són determinades enquestes sobre què pensa la joventut i el retorn "increïble" a fórmules gairebé totalitàries les quals, segons ell, "es veien a venir". El periodista afirma que els mitjans de comunicació tenen part de la culpa del fet que es generin aquestes situacions. "Hem sacrificat els principis del periodisme", assegura Luna.
“Hem sacrificat els principis del periodisme“
El reporter afegeix que una de les coses que va aprendre més aviat com a periodista és que "les coses són com són, no com t'agradaria que fossin. Moltes vegades guanyen els dolents", referint-se que la tasca periodística es basa exposar la realitat amb el màxim d'objectivitat, i no tractar de canviar-la.
“Moltes vegades guanyen els dolents“
Obsessió per treballar a La Vanguàrdia
Joaquim Luna sempre ha tingut un únic objectiu professional: treballar a La Vanguàrdia. De petit era el diari que llegia a casa i podia palpar la gran quantitat de corresponsals, notícies de l'estranger i enviats especials. "Era el millor lloc per entrar", diu el periodista. A més, segons explica, va tenir la gran sort que el director de La Vanguàrdia de l'època dels seus inicis, Horacio Sáenz Guerrero, el va acollir amb una gran simpatia. "43 anys després encara em sembla que hi ha coses que no he fet", comenta, entre riures.
Amb 28 anys, Luna es va assabentar que la corresponsalia de París de La Vanguàrdia potser quedava vacant. Va anar al despatx de Lluís Foix, "que és el que decidia les coses", un dia a les onze de la nit, quan ja no hi quedava ningú a la redacció, mentre el directiu veia la BBC i fumava una pipa. Li va dir: "Jo ja sé que no estic preparat per anar a París, però m'ofereixo". Segons explica el periodista, Foix li va respondre: "I no aniries a Hong Kong?". L'endemà, Luna va donar el sí. "Mai hauria imaginat que aniria a Hong Kong perquè no hi havia corresponsalia en aquell moment", relata el diarista. I si li haguessin dit que el seu únic fill naixeria a Hong Kong, tampoc s'ho hauria cregut.
