Un kusamono no és només la millor companyia d’un bonsai
Va de Verd - Els kusamonos originàriament eren plantes complementàries, però cada vegada tenen més entitat per ells mateixos
- Els millors sistemes de reg quan hi ha poca aigua
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El kusamono és un arranjament vegetal relacionat amb el món del bonsai. Si el bonsai és un arbre en miniatura (aquesta és una de les seves definicions més acceptades), el kusamono és una o diverses herbes o plantes reduïdes i replantades en un recipient. El seu objectiu inicial era acompanyar el bonsai que, segons la tradició japonesa, no pot ser exposat tot sol. Literalment el seu nom significa “herba-cosa”.
Quines plantes poden ser kusamonos?
Falgueres, molsa, líquens, bambús o plantes aromàtiques... qualsevol planta silvestre pot ser un kusamono mentre no eclipsi per mida o per aparença el bonsai que ha d’acompanyar. Avui dia, aquesta funció la fa el shitakusa, mentre que els kusamonos cada vegada més sovint s’exposen sols i tenen valor per ells mateixos. Això és degut principalment a què són plantes silvestres, més directament relacionades amb la natura, més fàcils de trasplantar i de mantenir que els bonsais, habitualment més artificiosos.
Com es crea un kusamono
El procés per crear kusamono és semblant al del bonsai. Mari Carmen Mula, de l’empresa Bonsai Granada, explica a Va de Verd que la clau és el substrat, igual que passa amb el bonsai. Si es trasplanta qualsevol planta o arbre en un recipient o suport reduït i, per tant, amb poc substrat, aquest haurà de contenir igualment l’aliment necessari perquè la planta prosperi. A més, ha de tenir una bona capacitat de drenatge que proporcioni prou aigua a les plantes sense que s’estanqui i podreixi les arrels.
Mari Carmen Mula, de l’empresa Bonsai Granada, amb una parra que fa de kusamono.
El kusamono també ha d’estar compost de partícules prou grans perquè no quedi compactat i oxigeni les arrels. El més habitual és que els substrats per bonsais i kusamonos es componguin d’akadama, una argila específica que oxigena el substrat; pumicita, una pedra volcànica que absorbeix i reté els nutrients i l’aigua; roca volcànica que també reté l’aigua; compost orgànic, generalment de molsa, perleta o sorra; i grava fina, que ajuda a estructurar el substrat. Les barreges dependran de les necessitats de cada espècie vegetal.
Finalment, s’ha de triar un recipient per al kusamono. No cal que sigui un d’específic per a bonsais. De vegades una pedra plana o una escorça d’arbre és suficient. Hi ha qui els classifica en funció precisament del suport, i segons això hi hauria kusamonos en kokedama, és a dir, els que les arrels i el substrat estan tancats dins d’una bola de molsa; en recipient, tingui la forma que tingui; i finalment, sense recipient, normalment en una safata de ceràmica o en una planxa de fusta o pedra. En qualsevol cas s’acostuma a dir que el kusamono és més que una planta en un recipient: és un ecosistema a petita escala, un fragment de natura.
