Els cinc canvis vitals del cervell: quan es produeixen?
L'Altaveu
- Un estudi de la Universitat d'Oxford revela les cinc edats del cervell humà
- El periodista Luis Quevedo explica les claus dels canvis cerebrals a 'L'Altaveu'
La doctora Alexa Mousley, de la Universitat d'Oxford, ha fet un mapa que mostra les diferències en les etapes vitals del cervell humà, des de la consolidació de la xarxa neuronal fins a l'envelliment. Aquest estudi pot donar peu a la creació de tractaments preventius o terapèutics més eficaços per combatre l'envelliment neuronal. El divulgador científic, Luis Quevedo, explica a 'L'Altaveu' els cinc punts d'inflexió pels quals passa el cervell humà.
Infància i adolescència
Quevedo comenta que dels 0 als 9 anys el cervell creix, es forma. És un període on es consolida la xarxa neuronal. "Fa noves connexions, noves cèl·lules, i assenta les bases de qui serem després", afirma el periodista.
“No deixem l'adolescència fins als 32 anys“
Segons el divulgador científic, la dada més interessant de l'anàlisi és que "no deixem l'adolescència fins als 32 anys", que és l'any en què els especialistes estableixen la maduració completa del cervell. "No vol dir que ens comportem com un adolescent, significa que el cervell s'està optimitzant", matisa Quevedo. En aquest període, segons el periodista, el cervell extreu aquelles cèl·lules i connexions que no li serveixen i es queda només amb allò que pertoca.
“Quan una dona està embarassada es produeix un canvi cerebral“
De fet, "quan una dona està embarassada es produeix un canvi cerebral per optimitzar les connexions del cervell per tota una nova etapa vital", segons indica el divulgador científic. Quevedo assegura que durant l'embaràs es deixa el cervell més i millor preparat per a la criança. Un altre aspecte interessant és que, fins a la trentena, cerebralment som molt febles. "El consum de drogues, d'alcohol o situacions traumàtiques en aquesta etapa ens pot afectar de manera molt perllongada en la nostra vida", adverteix Luis Quevedo.
Edat adulta i envelliment
A partir dels 32 anys aproximadament, el cervell d'adult ja està completament format i no patirà més canvis fins a la vellesa. "Allò que hagis fet, bo i dolent, t'ho quedes", diu el periodista. Tal com comenta el divulgador, les altres dues fites, que són amb 66 i amb 83 anys, marquen la decadència cerebral. Als 66 comença un envelliment suau i progressiu, i als 83 s'accelera considerablement. A partir dels 88 anys, les àrees cerebrals tenen problemes de comunicació. En aquestes darreres etapes el cervell és més susceptible de patir malalties i deteriorament cognitiu.
Mapa de les cinc etapes del cervell humà de la doctora Mousley, de la Universitat de Cambridge.
Oportunitats
“Un cop tens símptomes cognitius, normalment ja vas tard“
Pel que fa al camp de la salut i la medicina, aquest estudi pot comportar un millor tractament de patologies cerebrals. Una de les informacions essencials és que "som més fràgils durant més anys, i això és molt important a l'hora de fer teràpies d'intervenció amb joves i no tan joves", recalca Quevedo. El periodista també remarca que ser conscients de les etapes del cervell permet comparar-nos, mitjançant una ressonància, amb millor informació. "Una cosa és el que posi al DNI, i l'altra és la meva quantitat de joventut o envelliment. Tots coneixem a algú que té 70 anys i està en forma, i gent que amb 40 està feta pols", exemplifica el divulgador científic. En aquest sentit, Quevedo diu que estudis com aquest permeten veure el grau d'envelliment que tenim i, per tant, prendre mesures abans i no esperar a tenir símptomes. "Un cop tens símptomes cognitius, normalment ja vas tard", conclou.
