Enlaces accesibilidad

Les preguntes inapropiades que mai s'haurien d'haver fet a Tina Turner

  • El presentador Àngel Casas va entrevistar Tina Turner l'any 1979 al Musical Express
  • Recupera l'Arxiu de TVE amb mirada crítica al programaTemps enrere de La 2 Cat
Les preguntes inapropiades que mai s'haurien d'haver fet a Tina Turner
La cantant Tina Turner mira amb escepticisme al traductor del programa 'Musical express'.

La cantant Tina Turner va visitar Barcelona per primer cop l'any 1979, on va protagonitzar un concert al Palau d'Esports de la ciutat. Però també va tenir l'oportunitat de conversar amb el presentador de televisió Àngel Casas al programa Musical Express. Com passa amb molts documents d'arxiu, el pas del temps no només ha canviat les exigències amb què jutgem la qualitat de la imatge, sinó que també ha deixat algunes preguntes sexistes obsoletes. És per això que Temps enrere (2Cat) ha volgut rescatar aquest fragment històric, no per nostàlgia, sinó per entendre com ha canviat la societat en quatre dècades.

En aquell programa de finals dels setanta, el presentador es dirigeix a l'artista de manera indirecta i passant sempre pel traductor, cosa que complica la comunicació entre ells. A diferència d'ara, l'intèrpret és a plató i en alguns moments fins i tot suavitza algunes preguntes de l'entrevistador, que a la llum del segle XXI semblen inoportunes.

Les preguntes inapropiades que mai s'haurien d'haver fet a Tina Turner

El presentador Àngel Casas observa atentament la cantant Tina Turner, que comparteix taula amb el traductor.

La pregunta sobre el seu ex maltractador

Jo he demostrat qui soc com a intèrpret

"Què ha perdut Tina Turner sense l'Ike Turner?", va preguntar Àngel Casas. L'artista va contestar molt segura de la seva feina en solitari, reiterant si bé hi havia hagut canvis, ella mantenia l'èxit: "No, no he perdut res. De fet, diria que he tingut molt d’èxit. Totes les crítiques dels periodistes i el públic han augmentat". "La pèrdua, és clar, és per a les persones que troben a faltar la presència de l'Ike, però jo he demostrat qui soc com a intèrpret", va concloure.

Tina Turner s'havia separat del seu marit Ike Turner dos anys abans de l'entrevista. L'home, amb qui també compartia escenaris, va maltractar la cantant i fins i tot se'ls va veure discutir violentament a la sortida d'un hotel. Més endavant, Ike va confessar en la seva autobiografia que havia colpejat la seva dona. Per això sorprèn amb els ulls del present la falta de tacte a l'hora de parlar públicament sobre el tema i la forma d'abordar-lo donant per fet que l'artista havia perdut alguna cosa en separar-se d'ell.

Una pregunta sexista

Què té el seu cul que no tinguin els culs dels altres cantants nord-americans?

Però l'entrevista no només va abordar la ruptura amb l'ex, sinó que també es va centrar en la seva forma de ballar. Si bé en l'actualitat el reggaeton ha normalitzat completament els moviments sensuals, en aquella època no era tan freqüent. De nou, la manera d'abordar-lo es podria considerar avui una falta de respecte al talent de Turner.

"La Tina Turner és una cantant que podríem considerar calenta, atractiva, excitant i una part fonamental de la seva anatomia, que s'ha convertit en llegenda per tots els comentaristes és -amb perdó- el seu cul", va dir Casas. Però el pitjor va ser l'enfocament de la pregunta en si, que no tenia res a veure amb el talent musical d'aquesta artista de talla internacional: "La Tina Turner mou els malucs d'una forma irresistible, què té el seu cul que no tinguin els culs dels altres cantants nord-americans?".

Però Tina Turner reformula la pregunta incòmoda amb molta naturalitat: "Quina és la motivació de la música soul negra? És això el que pregunta? Bé, és la cultura". Després explica com la seva experiència a Ghana ha influït en la seva manera de cantar i actuar. "La música inspira una certa dosi de ritme en les persones negres, i s’expressa de manera diferent en les persones negres que en altres races", va resumir l'artista.

Aquests documents històrics són un reflex de com ha canviat la societat en quatre dècades. Una prova de què algunes actituds, preguntes i comentaris que formaven part del dia a dia ara serien completament inapropiats.