Collir bolets: consells per no destrossar el medi ambient
L'Altaveu
- La biòloga Evelyn Segura explica com afecta la collita de bolets a la biodiversitat dels boscos
- El micòleg Enric Gracia ofereix consells als boletaires per ser respectuosos amb el medi ambient
Els experts preveuen que la collita de bolets d'aquesta temporada serà la millor dels últims anys gràcies a les pluges d'estiu. Els especialistes, però, també denuncien que la gran quantitat d'aficionats que van als boscos malmeten l'ecosistema. En definitiva, l'allau dels boletaires esdevé un risc ambiental. Any rere any trobarem menys i menys bolets si no cuidem on trepitgem, la forma en què ho fem i la quantitat de persones que visitem els boscos.
A més a més, caçar bolets és una activitat que no està controlada ni regulada a Catalunya, a diferència d'altres comunitats autònomes, i per tant tot depèn de cada individu. La brutícia i les destrosses que sovint s'hi deixen són llenya per als incendis forestals. Per aquest motiu, el micòleg Enric Gracia ofereix a 'L'Altaveu' alguns consells per ser respectuosos amb el medi ambient i no posar-nos en perill.
No malmetre el terra
“Tot el que alterem el terra per recollir un bolet és realment un problema“
El gran perjudicat de l'època de recollida de bolets és el sotabosc, la part superficial dels boscos, a causa del pas de multituds de persones. Gracia adverteix que "tot el que alterem el terra per recollir un bolet és realment un problema" perquè pot malmetre tot el conjunt del sotabosc que dona vida als bolets. El nombre de bolets que collim no afecta negativament, però cal cuidar la forma en la qual collim aquests bolets.
Evelyn Segura indica que els caçadors de bolets sempre busquen en aquelles zones més amagades. En aquest sentit, la biòloga adverteix que un boletaire per allà on passa i rebusca pot trepitjar i trencar totes les branques i arbustos del sotabosc que tan important és per als bolets.
Regular les visites al bosc
“20 cotxes en una muntanya que és molt reduïda, és un excés“
Gracia considera que la qüestió en la qual hem de posar més el focus com a boletaires és el nombre de gent que hi va. "He anat a la muntanya, he comptat 12 cotxes al final del camí i mentre caminava n'hi havia 8. En total 20 cotxes en una muntanya que és molt reduïda, és un excés", diu l'especialista.
Segura explica que el sotabosc també compleix la funció d'evitar que s'erosioni el terra. Les petjades de les persones poden obrir-lo, deixar-lo descobert, sense protecció vegetal, i provocar que s'erosioni. I encara pitjor, les petjades constants poden compactar el terra, dificultar la filtració d'aigua i provocar la mort de microorganismes del sotabosc, afectant així negativament els bolets.
No obstant això, l'expert afegeix que aquestes aglomeracions de gent als boscos "sempre passa al principi", però a mesura que els bolets vagin baixant metres "ens distribuirem per tota la muntanya".
Evitar anar-hi amb cotxes i motos
Els vehicles amb els quals anem a la muntanya són un altre element que malmet el sotabosc. Tal com diu Evelyn Segura, les persones som molt còmodes i aparquem al límit del lloc per on passejarem. Desaprofitem els espais que estan habilitats per aparcar.
Els cotxes compacten la terra molt més encara que les persones i, per tant, com més hi hagi, pitjor. Però el que destrossa més els boscs, segons la biòloga, són les motos que circulen per camins per on anem les persones que han obert prèviament animals com els senglars. Devasten completament la zona per on roden.
No embrutar el bosc
Algunes persones incíviques embruten els boscos llançant les seves brosses i contaminen així l'ecosistema. Una ampolla d'aigua de plàstic, per exemple, pot romandre entre 400 i 500 anys a la natura, segons Segura. A més, no es degrada al moment, sinó que deixa microplàstics que van a sota terra, d'allà als fongs i microorganismes que hi ha sota, i al final poden acabar al plat de bolets que mengem.
