Quin plat de 'La recepta perduda', el programa presentat per Sílvia Abril, t'agrada més?
- La presentadora Sílvia Abril ha cuinat 12 plats diferents durant l'última temporada de La recepta perduda
- A la nova plataforma d'RTVE Play 'Participa' trobaràs jocs i enquestes per dir la teva
Durant la quarta temporada de La recepta perduda, l'actriu i humorista Sílvia Abril ha viatjat per diferents municipis de Catalunya per cuinar 12 plats ben saborosos: des de receptes tradicionals de la gastronomia catalana fins a d'altres més internacionals com el cuscús i les crestes farcides ucraïneses.
Tant si has vist tots els capítols del programa com si no, ens agradaria saber quin és el teu plat preferit. Per això, et proposem que escullis quin t'agrada més a la nova plataforma d'RTVE Play 'Participa'. T'hi animes?
Sílvia Abril també ha dit la seva i ha escollit el seu plat favorit. Quin creus que ha triat? Descobreix-ho en el vídeo publicat a les xarxes socials d'RTVE Catalunya!
““
Si et ve de gust cuinar alguns dels 12 plats de La recepta perduda aquest estiu, a continuació trobaràs les receptes de cadascun.
Pop amb patates i allioli
La recepta del pop amb patates i allioli és típica dels pescadors de Badalona: quan sortien amb la barca portaven un fogonet, unes quantes patates, uns alls i, si pescaven pop, el cuinaven i el negaven amb allioli. Per dur a terme aquesta recepta es recomana comprar pop de roca, que és el que té les potes més llargues, es fa més gran i té el cap més petit. Respecte a les patates, han de ser de mida mitjana, de color vermell per fora i blanques per dintre.
Truita amb suc
La truita amb suc té les seves arrels en la cuina d'aprofitament i la tradició medieval catalana d'aquest tipus de peix guisat. L'any 1982, un grup de veïns del municipi d'Ulldemolins, a la comarca del Priorat, va organitzar per primera vegada la Diada de la Truita amb Suc, una celebració que donava homenatge a aquest plat tradicional de Quaresma, elaborat amb espinacs i fesols. Amb els anys, la iniciativa va anar guanyant popularitat, convertint-se en un menjar essencial per molts habitants de la zona i visitants de fora, que cada segon diumenge de març acudien a Ulldemolins per participar en el concurs o, simplement, per tastar-lo.
Fideus rossos amb galeres
Entre els plats més emblemàtics de Cambrils (Tarragona) es troben els fideus rossos amb galeres, una especialitat que reflecteix perfectament la tradició marinera de la zona, aprofitant els productes autòctons. Els fideus rossos són exemple de la creativitat dels pescadors locals, que, buscant treure el màxim partit dels ingredients que tenien al seu abast, van començar a utilitzar les galeres. Aquests crustacis, sovint menyspreats per la seva falta de carn, tenen una textura i sabor intens que recorda el dels llamàntols i els escamarlans.
Llenties estofades
Les llenties són llegums nutritius i versàtils, usats en moltes cultures pel seu alt contingut en proteïnes, fibra, vitamines del grup B, ferro, magnesi, potassi i zinc. Hi ha diversos tipus com les llenties pardines o de color marró, les vermelles, verdes i negres o Beluga. El sofregit és la clau d'aquest plat i una base saborosa i versàtil per a molts plats com els arrossos o els guisats. El xoriço tampoc no pot faltar tampoc en aquesta recepta tradicional. La presentadora va anar a Granollers, al Vallès Oriental, per veure com des del menjador solidari de la Fundació El Xiprer es cuinava aquest deliciós plat.
Esqueixada
Amb una gran oferta gastronòmica i una rica tradició pesquera Castelldefels és el destí perfecte per degustar plats típics de la cuina mediterrània. Encara que el bacallà no sigui una espècie pròpia d'aquí, manté una llarga tradició a les zones costaneres de la Mediterrània, on el conserven salat per garantir que duri llargues temporades. L'esqueixada de bacallà va sorgir com una solució pràctica i senzilla per a les famílies de pescadors que tenien accés al mar i que vivien sovint en condicions econòmiques modestes.
Crestes farcides
Entre la població de Guissona, hi ha una comunitat destacada d'ucraïnesos que ha aportat una part important de les seves tradicions culturals i gastronòmiques al municipi. Un exemple d'això és el varéniki, un dels plats típics ucraïnesos que va descobrir Sílvia Abril a La Recepta Perduda. Són unes crestes farcides semblants als raviolis italians, a les gyoza japoneses, als pelmeni russos o, fins i tot, els pierogi polonesos.
Macarrons de la iaia
Els macarrons de la iaia són un plat que les àvies de tota Catalunya han cuinat tota la vida per als seus fills i, sobretot, nets, ja que és una recepta fàcil i assequible que agrada a tothom. Tot i que és un plat que sembla fàcil i simple, té un dels ingredients més importants i que no pot faltar mai: l'amor d'una àvia. Sílvia Abril va viatjar fins El Moianès, una comarca situada a la Catalunya Central, per cuinar aquesta recepta.
Cuscús
Originari del Marroc, el cuscús és un plat nacional que representa valors com la germanor i l'hospitalitat. Fet a base de sèmola de blat i amb altres ingredients vegetals barrejats amb espècies, és una recepta que traspassa fronteres i classes socials. Des que la comunitat marroquina va arribar a Catalunya als anys 60, cuina aquest plat al nostre país sobretot els divendres - el dia sagrat per als musulmans-, algun dia festiu o quan reben visita de coneguts. Per cercar la recepta del cuscús autèntic, Sílvia Abril es va desplaçar fins a Sabadell, al Vallès Occidental que és una de les comarques amb més població d'origen marroquí.
Bikini
Si es tracta d'elaborar una recepta fàcil i ràpida, el primer que ve al cap són els entrepans. El biquini, per exemple, és tot un clàssic a la cuina catalana, reconegut per la seva senzillesa però alhora pel seu gust exquisit. Alguns són tan moderns que porten trufa, pernil salat o sobrassada, però el típic de tota la vida és el de pernil dolç i formatge. A La Recepta Perduda, Sílvia Abril va visitar el barri d'Horta per conèixer com fer el millor biquini de Barcelona.
Escalivada
L'escalivada és una amanida estacional d'hortalisses com albergínies, pebrots, alls, cebes i tomàquets, que es couen lentament al forn o, tradicionalment, a les flames de la brasa. Aquesta tècnica permet que les verdures es coguin amb la seva pròpia aigua, potenciant els seus sabors naturals. Sílvia Abril es va desplaçar fins al petit poble de Torrelles de Llobregat, situat al cor de la comarca del Baix Llobregat, per aprofundir en els secrets d'un dels plats més icònics de la gastronomia catalana.
Arròs a la sitgetana
L'arròs a la sitgetana és una combinació perfecta dels recursos del Garraf. Gràcies a l'esforç d'investigadors com Emerencià Roig i Raventós es va poder recuperar la recepta, a partir de les descripcions antigues trobades al llibre El Sitges dels nostres avis. Allà s'explica que el plat originalment es preparava en una cassola de fang i combinava ingredients de la mar, com escamarlans, amb productes de la terra, com les salsitxes. Aquesta barreja feia que l'arròs fos ric en sabors i textures. Sílvia Abril va viatjar fins a Sitges per descobrir els secrets que amaga un dels plats més emblemàtics de la cuina de la regió.
Catxoflino
El catxoflino no té una recepta ni un procediment fixat, fet que el converteix en un plat únic cada vegada que es prepara. Tot i això, hi ha tres ingredients que sempre són presents: les mandonguilles, un bon sofregit i una picada amb fruits secs. Aquesta llibertat a l’hora de preparar-lo és la que fa que no hi hagi dos catxoflinos iguals, i això permet que cadascú hi posi el seu toc personal. Sílvia Abril va visitar Palafrugell, Girona, per aprendre a fer el plat típic de la cuina de barraca on la creativitat i la improvisació tenen la clau.
La recepta perduda